08 de març 2015

París Versalles 2015


L’Institut Joan Ramis i Ramis de Maó organitza curs rere curs un munt de viatges fora de l’Illa per als seus alumnes i professors. Entre aquests viatges hi ha el que fan a París els alumnes de llengua francesa de 1r de Batxillerat. Enguany he tingut l’ocasió de poder acompanyar deu alumnes amb el seu professor de francès a la capital. Com a professor de llengua alemanya que som, el viatge també ha estat el reflex de la bona sintonia entre les dues segones llengües estrangeres del centre, a manera d’”Entente Cordiale”.

Tot aprofitant el pont escolar de finals de febrer, alumnes i professors vam arribar a París el dimecres dia 25 de febrer després d’un llarg dia de vols amb escala a l’aeroport de Barcelona. Eren devers les vuit del vespre que sortíem del metro a la plaça de la Bastilla per anar al senzill hotel situat a una travessia del Faubourg Saint Antoine, on vam sortir a fer un mos després de deixar-hi la maleta.


El dijous dia 26 es va aixecar ennuvolat i humit, havia plogut. “Domage!”, havíem programat agafar el tren fins a Versalles i dinar de picnic als jardins del palau. Tot i que durant el matí afortunadament no va ploure -i que tampoc feia un fred excessiu per l’època de l’any en què estàvem-, l’ambient era trist i desangelat, amb les escultures dels jardins totes cobertes durant els freds mesos d’hivern. A principis d’estiu els jardins fan goig, però ara era molt millor aprofitar per visitar l’interior del palau.

Si bé no era la primera vegada que visitava París i Versalles -havia visitat els jardins del Petit i del Gran Trianon en un viatge privat al mes de juliol-, sí que pel contrari era la meva primera visita al palau, aquell palau que havien imitat totes les corts europees en algun moment de la Història. La sensació que en vaig tenir a les sales, però, no va ser d’esplendor -com havia esperat de forma innocent, sinó de decadència, d’aquella decadència que va sobrevenir al palau a partir de l’esclat de la Revolució Francesa. Una sensació més confortable la van comportar, en canvi, les estances de Madame Victoire -una de les vuit filles de Lluís XV- a l’altra banda d’un pati interior de la planta baixa. La biblioteca, exquisida i recollida. Durant la jornada ens havia estat acompanyant Isabel, l’assistent de conversa francesa que durant el curs anterior havia estat a l’escola a Maó i que casualment és d’una petita ciutat dels voltants de Versalles.



En tornar a París va començar a ploure i les primeres vistes de Nôtre Dame i l’Hôtel de Ville, davant del qual hi havia la pista de patinatge, van ser un plugim passades per aigua. El gran hall del centre George Popidou ens va proporcionar redossa. En tot cas, la pluja no va fer impossible que acabéssim fent una passejada pel barri de Le Marais i que finalment anéssim a sopar de “fondue” a un restaurant del Quartier Latin. Al sopar ens va acompanyar Béatrice, professora d’anglès del Licée Colbert de París, un dels centres amb el qual l’Institut va tenir un projecte europeu entre els cursos 2010 i 2012.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...