12 de desembre 2007

Binibecó, Binisafuet i Binixiquet


El fet que els derivats Binibecó, Binisafuet i Binixiquet no donin compte d’una erra etimològica vol dir amb força probabilitat que aquesta erra tampoc no existeix en els topònims de Binibeca, Binisafua i Binixica, que el citat Mascaró Passarrius escriu “Binibeca”, “Binisafúller” i “Binixíquer” en el seu mapa de Menorca, la qual cosa comporta d’altra banda una certa vacil•lació. 

Estic d’acord que Beca potser no sigui un antropònim, però si és cert que Binibeca vol dir “fills de la cega” o “ca na cega” és indubtable que o bé na Cega era una persona o bé una personificació, i a això em referia. 

Per últim, consider que el respecte a l’autoritat acadèmica és necessària, sobretot atesa la nostra situació lingüística, però tot i aquesta autoritat sempre hi pot haver un marge d’error i de dubte, en el qual malauradament encara em sent immers. Tal vegada seria bo preguntar als experts si havien considerat aquesta qüestió morfològica, que si més no provoca estranyesa entre la població. Tampoc no voldria que la Universitat i el CIM contribuïssin a aquest desgavell en el paisatge lingüístic. De moment, però, i a l’espera de trobar arguments més convincents que la mera autoritat, crec que això és el que fan.

06 de desembre 2007

Binibeca, Binissafua i Binixica


Per arribar a Binissafua amb bicicleta des de Maó solec prendre el Camí Verd, que surt des de Cala Figuera, i vaig fins al poble de Sant Lluís. Des d’allà arrib fins al lloc de Binibeca Vell tot fent drecera pel Camí de Binibecó, que surt de S’Ullastrar. Abans d’arribar a Binissafua, a l'esquerra mirant cap a la mar es veu el conegut poblat de pescadors de Binibeca. Deix la bicicleta estalonada a una paret a prop del Club Nàutic...

L’altre dia tot parlant amb una amiga de Maó i amb un amic de Sant Climent, va sortir la toponímia menorquina a la conversa. Vaig voler demanar-los si existia Binissafuet, i em van dir que sí, que era el nom d'un indret. Jo llavors no els vaig demanar si era el nom d’un lloc al camp o el nom de què era. Però ahir vaig sentir a la televisió menorquina i avui he vist a la primera plana del Diari Menorca els titulars d’una notícia sobre excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Binissafuet. Ara acab de descobrir a Internet que Binissafuet Vell és un lloc que s'ha convertit en agroturisme. 

D’altra banda, ara fa un parell de dies, parlàvem amb uns amics anglesos que viuen a Binixica i ho fèiem precisament sobre la manera com s’havia d’escriure aquest topònim. Sabem que vol dir “bin”, “ibn” en àrab, “fill de...”, i per extensió, “casa de”, “can...”, “son”... Els noms que segueixen són noms propis, noms de persona. Beca, Fua, Xica són antropònims, una adaptació a la grafia catalana dels sons àrabs, de la fonètica àrab d’aquests llinatges de procedència molt llunyana. 

La morfologia catalana dels noms propis de lloc, la formació de derivats diminutius existents a la toponímia menorquina com ara Binibecó de Binibeca o Binissafuet de Binissafua, el fet que la formació d’aquests derivats no només no sigui impossible, sinó que de fet sigui a més predictible segons les regles morfològiques de la llengua justifiquen al meu parer la incorrecció ortogràfica de paraules escrites com “Binibèquer”, “Binissafúller”, “Binissafulla”, “Binissafullet” i “Binixíquer”, ja que si bé s’adapten gràficament a la fonètica catalana, on no es pronuncia la “r” de final de paraula, “Sóller”, i a la menorquina, on el so de la grafia “ll” és mut, “fulla”, “filla”, aquests topònims formarien diminutius inexistents com ara per exemple “Binibequeró” i “Binissafulleret” en lloc de les formes existents de Binibecó i Binissafuet. 

El fet que totes aquestes formes correctes i incorrectes convisquin en el bosc de cartells indicadors a les carreteres de Menorca no fa res més que portar confusió i error. L'amiga de Maó ens explicava que havia hagut de corregir uns turistes que pronunciaven "Binibèquer" així com ho havien vist escrit, és a dir amb "r" final. És evident que estic del tot obert a puntualitzacions i a considerar altres punts de vista sobre aquesta qüestió en torn dels topònims Binibeca, Binissafua i Binixica. Però en qualsevol cas, i des del meu punt de vista actual, l’adopció de l’ortografia correcta comportaria d’immediat el benefici de la correcció oral i evitaria no només confusions a la xarxa viària i entre els propis parlants, sinó que a més faria impossible que s’imposessin pronúncies incorrectes provocades per la lectura de paraules escrites de forma incorrecta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...