17 d’abril 2012

My Beautiful Laundrette


My Beautiful Laundrette va ser una de les primeres pel·lícules que vaig veure durant la meva època d’estudiant a Barcelona. Als vint anys em va commoure i sempre he guardat aquella primera emoció. En sortir del cinema omplien les meves impressions la motivació de la parella per guanyar-se la vida i fer-se amb un espai amable i rendible, les dificultats que hi trobaven en el Londres hostil dels anys vuitanta, les barreres culturals que imposava la immigració pakistanesa...

Em vaig quedar amb el nom del guionista, Hanif Kureishi, l’autor del El Buda del Suburbi, de qui molt més tard he llegit The Body. Vaig esperar que sortissin les següents dues pel·lícules de Stephen Frears: Ábrete de orejas (Prick up your ears), sobre la relació de l’escriptor Joe Orton i el seu amant, i Sammy i Rosie se lo montan (Sammy and Rosie Get Laid). A partir de Dangerous Liaisons, que també em va agradar molt, vaig perdre una mica la pista a Frears i ell aquella manera de fer cinema dels començaments.

3 comentaris:

Xavier ha dit...

Quan de temps !! de les pel•lícules , gran record de totes tres.

Una abrasada Sr.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...