17 de gener 2019

El falcó maltès

Avui és Sant Antoni i el meu pare se’n deia. Toni i la seva germana eren assidus al cinema des Mercadal. De fet, la meva tia hi havia atès a la taquilla de l’entrada els joves cinèfils del poble, els amants dels clàssics de Hollywood, que es delien perquè per fi comencés l’esperada vida social dels dissabtes... A la dona d’en Serra, el propietari empresari, li dèiem la tia Quica. El cinema havia arribat amb ells al poble. Toni voltava la trentena. La germana rondava els vint-i-cinc. Del passat d’àvids espectadors apassionats de les pel·lícules americanes, jo en vaig viure les reminiscències durant la meva infantesa, adolescència i joventut, en el menjador de casa on teníem la televisió, que els caps de setmana reproduïa els films vistos una vintena d’anys abans per primera vegadal al poble. 

Érem sols al menjador -la mare no hi era, devia escurar- i eren a punt de fer Rebel Without a Cause. Jo la volia mirar, però en demanar-li si ell també la volia tornar a mirar em va dir que no, que no li havia agradat. Vaig sentir una petita decepció. Vaig demanar-li per què… però sense que m’arribés gairebé a respondre vaig fer-li una altra pregunta.... La pel·lícula preferida del meu pare era El Halcón Maltés, una de les primeres en arribar. El llibre traduït encara és a casa dels pares. Ell l’havia llegit, a la butaca o en una cadira del menjador al costat de la finestra del carrer. 



Del mateix director John Huston i també amb Humphrey Bogart, el pare em va esmentar un altre títol: La reina de África, The African Quenn, amb Katharine Hepburn. L’ídol del meu pare no era James Dean, tot i que se li n’anés la mà en pentinar-se. Toni en realitat es veia més aviat a si mateix en un mirall de masculinitat a la Bogart, el dur, fred, però alhora sensible detectiu de quaranta-dos anys. L’original androgínia de la secretària en el llibre -Effie Perine, the boyish girl- s’havia fet completament femenina a la cinta. En canvi s’havien mantingut els trets afeminats de Joel Cairo. 

Quan un mes de juliol de fa més de dotze anys vaig anar a San Francisco, hi vaig adquirir The Maltese Falcon, de Dashiell Hammett, escrita el 1930. Des de llavors ençà el llibre, Vintage Books, Vintage Crime, s’ha instal·lat aquí a casa amb mi. Quan fa un parell de setmanes vaig llegir el passatge en què Kasper Gutman explica al detectiu Samuel Spade la procedència del falcó, se’m va despertar una espècie de record d'una situació que no sé si era real o bé inventada, fruït d’allò que m’hagués agradat que hagués succeït... Havíem vist junts l’escena davant del televisor, el pare i jo, en una altra tarda de dissabte?

Algun eco evocava el regal que els cavallers de l’ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem havien volgut fer a Carles V d’Espanya per agrair-li, com cada any, haver-los cedit l’illa de Malta. L’ordre de Malta era també la de l’ordre de Sant Joan de Ciutadella de Menorca. Ho havíem parlat amb el pare, mirant la pel·lícula? O bé tot era un diàleg difús entre la fantasia i la realitat?

1 comentari:

Jordi Pujols ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...