Lluna plena d’octubre, lluna plena de diumenge, lluna plena de cap de setmana, escoltant “Back for good” de “Take that” penjat a PORNOhablARTE, reminiscències d’un amor passat, d’aquells que deixen bon sabor de boca.
La música ha sonat avui també tot el dia, sopant ahir, berenant avui, estirats al sol al migdia al terrat, cançons dels anys vuitanta que et portaven records, i és que ca meva t’ha fet evocar sabors del teu país, de ca teva, de ta mare morta, de ta infantesa i de ta joventut... Rebosteria carregada de sucre. T’ha estat d’alguna manera familiar, proper, i has agraït el meu paper d’amfitrió i jo he reconegut que puc ser molt esplèndid, però no solament amb tu, sinó també amb mi mateix, gràcies a sentiments d’inspiració que ara m’ha agradat trobar en tu. No basta saber donar, també s’ha de saber rebre i acceptar i sentir-se agraït, i això pot ser encara més difícil. I tot allò que has sabut donar tu? Mostrant-te obert amb mi i dient-ho com ho has dit avui mateix...
Perquè les hores han estat molt agradables mentre escoltava les teves històries com si m’estiguessin llegint la narració d’un llibre en veu alta, una biografia bigarrada: Amèrica del Sud, amb aquell deix de societat classista i pretensiosa i alhora senzilla i noble, i Europa, la teva Barcelona dels últims vint anys, i Londres i Alemanya... En fi, les teves històries i els teus plans, plens d’anades i vingudes novament: aquest estiu a Menorca i demà Madrid per embarcar-te cap a Salvador de Bahía i després Berlín i què sé jo...
I jo que també pens en els meus viatges dels pròxims mesos. Ara sí, després d’aquest amor de les tres llunes tal i com el coneixia, ara sí que arriba el nou curs a la feina i el curs d’italià i Roma per cap d’any i dius que tornaràs al gener i avui mateix has comprat el passatge per tornar...
M’ha encantat la teva actitud vital, personatge controvertit que es mostra serè en la voràgine dels canvis radicals, intentant la vida amb la dignitat del pas ferm. I de vegades aquell sentiment de perill, de transgressió... i moltes altres voltes de vivència intensa i abismal, amb pols d’atracció absorbent, així com atrau la lluna el mar, gairebé inexplicable font d’energies gravitatòries, de complements i d’enteniment. Perquè en el fons i en les formes ens hem entès, ens em trobat i retrobat. Qui ho havia de dir aquell vespre que ens vam reconèixer les ombres? I l’endemà que les va projectar la llum de la primera lluna! Han estat tres llunes d’un triangle vertiginós d’un any que s’apropa a la vellesa sent bell.
L’amor de les tres llunes no ha estat un amor convencional ni romàntic, ha estat ni més ni menys que el batec casuístic de dos éssers que s’acoblen en l’espai, en coordenades de sentiments amb afinitat química, entre dos pols de signe diferent i atracció epidèrmica.
I ara sí que ho puc dir: ha estat l'amor de les tres llunes.
