Comenius Let's Travel! Turquia, 2011

L’Institut Joan Ramis i Ramis coordina a nivell europeu el Projecte multilateral Comenius “Let’s Travel! Tourism, Another Way of Learning”.  Acaba de començar el segon any escolar del Projecte, que és finançat per la Unió Europea i Turquia, que reporta a l’Institut un total de 20.000€ i que comporta la realització de viatges d’alumnes i professors i el desenvolupament de les mateixes tasques i activitats didàctiques als set centres associats d’Educació Secundària. 

Després dels viatges del curs anterior a Flensburg (Schleswig Holstein, Alemanya) a l’octubre, a París al febrer i a Ferreira do Zêzere (Santarém, Portugal) al maig, el primer viatge d’aquest curs escolar 2011-12 ha estat del 2 al 9 d’octubre a Turquia.  En la trobada hi hem participat 7 alumnes del 2n curs de Batxillerat del Ramis i 4 professors; 17 alumnes i 10 professors més provinents de les altres cinc escoles associades i la comunitat educativa de l’escola amfitriona turca.

Aquesta és la crònica del viatge a Turquia: Al matí de dissabte dia 2 d’octubre vam partir des de Menorca via Madrid cap a Istanbul, on després d’agafar el metro fins a Aksaray vam arribar caminant, per passar-hi la nit, a l’Hotel Nezih.  L’hotel és situat a un passeig de la plaça de la Mesquita Blava i d’Hagia Sofia, que vam visitar de bon hora l’endemà diumenge de matí abans d’agafar el tramvia fins a Eminönü, per respirar -damunt del pont de Gàlata- l’atmosfera solejada i marítima del Corn d’Or i del Bòsfor i sentir-hi al migdia com els muetzins criden a l’oració des dels minarets de les mesquites de tota la ciutat.  A mig capvespre ens vam trobar a l’aeroport d’Atatürk amb alumnes i professors de París i d’Itàlia.  Vam volar tots junts cap a l’aeroport de Hatay.  Hatay, província turca des de 1939, és situada a l’Orient Pròxim, a una hora i mitja d’Istanbul entre el Golf d’Alexandreta i Síria, just a l’altre extrem oriental de la Mediterrània des de Menorca.

A l’aeroport de Hatay ens van rebre els professors turcs, que ens van menar en bus i en cotxe -travessant les muntanyes- a la ciutat costanera d’Iskenderun, on hi ha el liceu Istiklal Makzume Anadolu.  Ja de fosc les famílies turques, pares i alumnes, van acollir els alumnes estrangers a ca seva, on esperaven munts de regals damunt del llit, primera mostra de la gran hospitalitat turca i musulmana durant tota la setmana.  Aquella seria la primera de les mil i una nits a l’antiga ciutat d’Alexandreta, fundada per l’emperador macedoni Alexandre Magne.

A Hatay hi viuen devers un milió i mig de persones i, tot i que no és la capital, Iskenderun, amb més de tres-cents mil habitants, és la regió més poblada de la província i compta amb una important indústria metal·lúrgica.  Dilluns dia 3 d’octubre al matí, després d’aturar-nos a visitar el complex del Paixà Sokullu Mehmed de la ciutat de Payaş  -amb un caravanserrall que havia estat hostatge de peregrins i de comerciants que recorrien en caravana la ruta la seda-, vam visitar la indústria portuària de ferro i d’acer d’Iskenderun IDC, on al migdia vam ser convidats a dinar a la cantina.

Acompanyats dels alumnes i dels professors turcs, l’endemà dimarts dia 4 d’octubre els trenta-vuit alumnes i professors de les sis escoles estrangeres participants a la trobada vam substituir les inhalacions de sulfur de la fàbrica d’acer per l’aire marítim d’una excursió en barca des d’Arzus.  Els dos busos eren com dos dels antics correus de color vermell de la companyia d’autobusos de Ciutadella i havien estat posats a la nostra disposició per l’Ajuntament d’Iskenderun.  Ja de bona hora aquell matí, la música pop de Tarkan havia convertit el bus dels alumnes en una festa.  Un cop vam haver sortit a la mar, la barca va continuar navegant amb balanceig de malucs, moviments de braços en l’aire i la senyera turca al vent.  La rítmica travessia al llarg de la costa sud de la badia d’Iskenderun va anar intercalada de calades a la mar.  Al migdia vam atracar en un petit port per dinar de peix fresc fet a la planxa damunt la barca mateix, d’ensalada, d’humus i de pebres coents.  El cafè turc ens va deixar una mica de regust de solatge al paladar.  La síndria, fresca i dolça, es va servir després d’una becada i de l’últim bany a la tornada.  El mes d’octubre és, pel que fa a la temperatura, una de les millors èpoques de l’any per visitar la Mediterrània oriental.

Així com pertoca a qualsevol projecte sobre turisme, per complementar l’excursió d’oci marítim i d’integració social del dia anterior, el dimecres 5 d’octubre va ser el dia dedicat al turisme cultural i religiós.  La capital de Hatay és l’antiga ciutat d’Antiòquia (Antakya) que, fundada per un general d’Alexandre Magne, es va convertir en la tercera ciutat en importància durant l’Alt Imperi Romà després de Roma i Alexandria.  A Antiòquia va sorgir el cristianisme: l’apòstol Sant Pau va ser membre de la primera parròquia de la ciutat i l’apòstol Sant Pere hi va fundar la primera església.  Alumnes i professors vam partir cap a Antiòquia per visitar l’Església de Sant Pere (Sen Piyer Kilisesi), situada en una cova excavada al peu d’una de les muntanyes que circumden la ciutat i on aquell matí s’oficiava una missa en alemany per a peregrins catòlics austríacs.  Un cop endinsats en els carrers de la ciutat, replena de venedors ambulants de gínjols, vam visitar, feliços, la mesquita d’Habibi Neccar, una església catòlica, una església grec ortodoxa i una sinagoga.  Aquell matí vam ser testimonis privilegiats de la convivència pacífica de religions i creences diferents a la província turca de Hatay, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Després de dinar de kebap acompanyat d’airan (iogurt, aigua i sal) al pati interior del restaurant Aydin Kasabi, perdut entre els carrers del basar d’Antiòquia, vam partir amb el bus cap a Samanda (Samandağ), ciutat i regió poblada per uns cinquanta mil habitants i situada a vint-i-cinc quilòmetres de la capital.  Abans d’arribar-hi, però, ens vam aturar primer a Vakifli, l’única població armènia que resta a Turquia.  Encara de camí cap a Samanda, vam visitar també l’impressionant Túnel de Titus Vespasià, que l’emperador romà va fer excavar als anys setanta després de Crist a la roca de la muntanya a fi de fer-hi canalitzar l’aigua.  Des d’aquell indret es podia contemplar la costa i la serra que separa el sud de Turquia de Síria.  Malgrat que sabíem que en aquells moments a Síria hi imperava la revolució per la llibertat i que a la ciutat frontera de Reyhanli -a la mateixa província de Hatay on érem- hi havia un campament de refugiats sirians, el nostre únic contacte amb la població siriana va ser a Iskenderun: turistes procedents de Síria -sense necessitat de visat per creuar la frontera turca- havien acudit a passar el cap de setmana a la vorera de la mar, o celebraven les seves noces a l’Hotel Caşmin on ens allotjàvem els professors.  Però en realitat, la boda siriana s’havia de celebrar l’endemà.  Aquell vespre encara havíem de tornar a sopar de kebap i d’airan a prop de la plaça principal de Samanda.

El dijous dia 6 d’octubre vam fer tot el dia a Iskenderun.  Vam passar el matí a l’escola i al migdia teníem recepció a l’Ajuntament.  A la sala d’actes vam tenir l’oportunitat d’agrair al batlle el dinar a què ens havia acabat de convidar i els busos vermells que havia posat a la nostra disposició durant tota la setmana per recórrer la província.  Vam passar el capvespre comprant al basar de la ciutat: espècies, sabons, te i bijuteria.  Com que els alumnes i els professors portuguesos se n’anaven a l’endemà a la nit i no hi serien, aquell vespre es va celebrar la festa de comiat al restaurant Basinda Kurtoğlu de Belen, amb més de dos-cents comensals entre els representats de l’escola, els alumnes i les famílies, els pares i les mares que acollien els nostres alumnes durant aquells dies.  Els professors Comenius de tots els països vam voler mostrar el nostre agraïment davant tothom ballant, entre d’altres, una dansa tradicional turca que havíem tingut l’ocasió d’assajar un parell de vespres abans entre tast i glop de raki en un local de la ciutat amb música en viu.

Arribat el divendres dia 7 d’octubre, el nostre últim dia a Iskenderun, havíem tingut prou temps durant tota la setmana, ja sigui durant les excursions com en el transcurs de les sessions de treball i de les vetllades, de parlar i programar les activitats a dur a terme per l’alumnat i el professorat durant aquest curs escolar a les escoles respectives: el manteniment comú del bloc del projecte i dels blocs de llengües estrangeres (anglès, francès i alemany), l’intercanvi de correus electrònics (Pen Friends) entre els alumnes de tots set països, el segon programa de Radio Clype emès des de París sobre gastronomia, el desenvolupament a TwinSpace –una plataforma per a projectes educatius de la Comissió Europea- d’una wiki sobre diferents tipus de turisme (cultural, religiós, ecològic, esportiu, d’hivern, etc.), un vídeo sobre turisme sostenible, un llibre digital de plantes, etc.

Pel que fa als viatges, l’institut maonès té previst participar també, a principis de març de 2012, en una altra trobada d’alumnes i professors, aquest cop a Itàlia.  Una de les tasques que ha coordinat l’escola italiana, situada a Foligno, a la regió d’Úmbria, ha estat la realització comuna el curs passat d’un calendari per a l’any que ve, i que es diu Let’s Travel 2012!  El Ramis ha confeccionat les pàgines del mes d’abril i la del mes d’octubre.  En l’actualitat s’estan demanat pressupostos per a la impressió i es pensa posar-lo a la venda a un preu mòdic a fi de poder finançar algunes de les activitats del Projecte.  Serà sens dubte un bon regal de Cap d’Any per a qui hi vulgui col·laborar.

Tots els comiats són tristos, sobretot després d’una setmana sencera de fer amics amb qui hem rigut i ballat com no ho havíem fet des de feia molt de temps i per molt que ens n’anéssim carregats de regals de l’Orient.  Vam sortir de Hatay el dissabte dia 8 al matí.  Tornàvem a ser a Istanbul al migdia i partíem l’endemà a primera hora: temps per anar a regatejar de veres els darrers presents al Gran Basar i de fer la darrera travessia en barca pel Bòsfor en pondre’s el sol.  Mentre contemplàvem des de la mar els imponents ponts il·luminats que travessen el canal que separa Europa d’Àsia, pensàvem en l’organització de la trobada de totes les escoles a ca nostra a Menorca.  Des del Bòsfor, que uneix la Mar Negra amb la Mar de Màrmara pels Dardanels fins arribar a l’Egea i a la Mediterrània, admiràvem de tornada l’imperant Topkapi.  En aquells moments no pensàvem a superar les trobades celebrades a Alemanya, a França, a Portugal, a Turquia, a Polònia o a Itàlia.  Només desitjàvem i desitgem rebre els que fins ara han estat els nostres amfitrions de la mateixa manera com ens han rebut a nosaltres, alumnes i professors de l’escola coordinadora: amb la col·laboració de tota la comunitat educativa, amb el suport de les institucions, d’ens socials i culturals i, també, d’empreses privades que vegin en el foment del turisme des de l’escola una gran oportunitat d’enriquiment personal, acadèmic i laboral.  No tenim el menor dubte que Menorca ofereix un gran ventall de possibilitats a l’hora d’elaborar un programa d’activitats atractives per als nostres visitants: excursions naturals, visites culturals, activitats d’oci i restauració, indústria, música, etc., etc.  A Menorca s’hi farà l’avaluació del Projecte i serà l’última trobada, el fi de festa.  Serà el torn de la nostra “Setmana Comenius Maig 2012”.  

Comenius Let's Travel! París, 2011

El Ramis ha fet el seu segon viatge previst en el projecte Comenius, subvencionat per la Comissió Europea i coordinat pel centre maonès: “Anem de viatge! El turisme, un altre camí per aprendre”.  Al Lyceé Colbert de París, l’escola amfitriona, s’han trobat alumnes i professors provinents de quatre escoles situades a quatre dels set països que participen en el projecte.  En total a la trobada de París hi han assistit 21 alumnes i 14 professors italians, portuguesos, turcs i menorquins.  El viatge s’ha realitzat del diumenge dia 30 de gener al divendres dia 4 de febrer, una setmana laboral que ha consistit en escola i turisme.

El Lyceé Colbert és situat al nord-est de París, al desè “arrondissement” –districte-, entre dues estacions de tren, Gare du Nord i Gare de l’Est, una barriada multicultural poblada per força immigrants procedents, sobretot, de l’Àfrica del Nord, però també de països de l’est d’Europa, de la Xina i de l’Índia.  L’escola, la formen sis-cents estudiants de Batxillerat, repartits en vint-i-dues classes, i una seixantena de professors.

Els vint-i-un alumnes van ser acollits en famílies tot d’una d’arribar successivament a l’escola el fosquet del diumenge.  Els quatre alumnes i tres professors menorquins havíem arribat, via Barcelona, a l’aeroport Charles de Gaulle i havíem estat rebuts pel professor d’Educació Física francès amb una furgoneta.  En arribar al liceu vam conèixer la coordinadora francesa del Projecte a París i professora d’anglès.  Aquell vespre hi havia també els alumnes, els pares, els professors i la Direcció de l’escola amfitriona rebent-nos a tots plegats. 

L’endemà dilluns vam berenar a l’escola.  Hi era també la Direcció del centre, algunes autoritats educatives i la ràdio.  L’institut maonès participa durant els dos anys que dura el projecte a la ràdio de les escoles de París, Radio Clype.  Després del berenar i d’haver-nos mostrat el centre –un edifici del XIX dedicat a al ministre Colbert de Lluís XIV- vam escoltar en una aula el primer dels quatre programes de ràdio que volem realitzar.  En aquesta ocasió alumnes i professors dels set països hem contribuït a realitzar un programa sobre llocs d’interès turístic del poble, la ciutat o la regió de procedència.  En el cas de Menorca: cinc indrets de l’illa que els alumnes han cregut interessant de fer conèixer i visitar, intercalats al programa per versions de cançons menorquines de Cris Juanico.  Els alumnes han presentat els seus llocs favorits: el castell de Sant Felip, Favàritx, Son Bou, l’illa de l’Aire...

Aquest primer dia i l’endemà dimarts vam dinar al menjador de l’escola, el dijous i el divendres de pícnic.  Després de dinar la professora francesa d’espanyol ens tenia preparada una gimcana pel desè districte.  Era la primera activitat que empreníem junts trenta-cinc alumnes i professors estrangers a la ciutat.  La gimcana va acabar a la “mairie” del districte.  A l’ajuntament ens van rebre la tinent de batlle i el regidor d’educació, cultura i esports.

El segon dia, dimarts, els alumnes tenien partit de voleibol i els professors primera sessió de treball.  L’equip menorquí va quedar segon després del turc guanyador.  El francès amfitrió, l’últim.  Els professors parlaven a l’aula sobre les diverses activitats del projecte i del seu procés de realització: la germinació de les plantes al jardí de Portugal, el calendari “Let’s travel 2012” coordinat per l’escola italiana, el Bloc menorquí del projecte, els Blocs de Llengües Estrangeres (anglès, francès, alemany, espanyol), l’intercanvi de correus electrònics entre els alumnes a través de la plataforma eTwinning, etc. etc.  Es va parlar de la realització del vídeo sobre ecoturisme, amb participació francesa, portuguesa i menorquina (presentació d’un tram del Camí de Cavalls).  Eren a París el professor de Ciències Naturals del Departament d’Orientació i dos alumnes de 4rt d’ESO.  Després de dinar de cuixa de pollastre amb patates fregides i pastanaga bullida, vam fer la nostra primera visita turística conjunta: Montmartre i crêpes a la Place du Tertre.  Després de la vista del capvespre alumnes visitants es continuaven coneixent amb als amfitrions, en anglès, en francès o en espanyol, i sopaven a casa de les famílies on s’hostatjaven.  El sopar dels professors va ser en un restaurant, seguit de “soirée cabaret”, al barri de Le Marais.  El sopar havia estat organitzat per l’”Intendant”, el secretari del Lyceé Colbert.

Dimecres després de berenar vam anar a la seu de Radio Clype, situada en un centre de Formació Professional.  S’hi fa Electricitat.  Arribar-hi amb metro va ser una mica una odissea, però ens vam organitzar bé per arribar sans i estalvis, escalonadament i a temps, a l’estudi, a fi de poder participar en una ronda d’entrevistes als membres dels països assistents.  En aquesta ocasió participaven en la entrevista radiofònica per part menorquina dos alumnes de Batxillerat i el professor de francès del Ramis, que parlaren de les seves impressions parisenques i com els alumnes se sentien acollits per les famílies franceses...  Al matí ens havien donat el pícnic per poder continuar amb la segona de les visites turístiques del viatge: vam entrar a Notre Dame i vam passejar pels carrers de la Sorbona i del Panteó.  Vam aturar-nos a fer un cafè en una plaça abans de tornar a agafar el metro cap a l’escola a fi d’acompanyar-hi els alumnes, que van sopar amb les famílies.  El sopar dels professors va ser a l’escola i va consistir en una degustació de formatges i vins francesos.  Hi va assistir la Directora del Lyceé, que va oferir xampany -etiquetat per a l’ocasió amb els distintius del centre i del Comenius- als assistents per brindar pel Projecte.

Si bé els matins dels darrers tres dies havíem estat ocupats, l’últim dia vam tenir l’oportunitat de fer de protagonistes turístics d’un dia a la ciutat de París: Torre Eiffel, una excursió en barca per Le Senne amb un dels Bateaux Mouches... –un dels pocs moments que va sortir el sol durant l’estada- i una visita de dues hores al Louvre per veure la Giocconda, Napoleó, el Rapte de les Sabines, Jacques Luis David, Delacroix, Miquel Àngel, Richelieu, Amor i Psique d’Antonio Canova, mòmies egípcies... L’últim vespre el vam celebrar pares, alumnes i professors tots junts a l’escola amb un sopar de comiat, la primera vegada que se celebrava una cosa així al Lyceé Colbert.  

http://www.menorca.info

Jan Amos Komenský (Comenius)

Comenius, considerat el pare de la Pedagogia, va ser també un teòleg i filòsof txec nascut al 1592. Formava part de la comunitat dels Germans de Moràvia, una comunitat protestant de la Prereforma, i en va ser un dels seus líders. Esdevingut orfe als dotze anys, als setze va ingressar a l’Escola Llatina de Prerau i després va estudiar a la Universtiat calvinista de Herborn i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Heidelberg, totes dues a Alemanya. Un cop acabats els estudis al 1614 va esdevenir director de l’Escola de Secundària de Prerau i al 1618, pastor i rector de l’Església de Fulnek. Aquest mateix any es va casar amb Magdalena Vizóvka, de qui va tenir dos fills.

Al 1621, un cop començada la Guerra dels Trenta Anys, Comenius va liderar cap a l’exili els membres de la comunitat protestant dels Germans de Moràvia, perseguits per les tropes espanyoles contrareformistes dels Habsburg. Magdalena i els seus dos fills van morir per la pesta i no els va tornar a veure mai més.

Comenius es va haver de refugiar a Polònia. Establert des del 1628 a Lezno, hi va dirigir l’escola de Secundària i es va fer càrrec de les esglésies bohèmies i moraves. Comenius es va tornar a casar per segona vegada.

Al 1638 i al 1641 respectivament, el Govern de Suècia i el Parlament d’Anglaterra el van fer cridar als seus països a fi de reformar-hi els sistemes educatius. L’any 1650 Comenius es va traslladar a Sárospatak, convidat pel príncep hongarès Sigismund Rakoczi. Durant quatre anys va exercir de professor del primer Col·legi Protestant Hongarès i va intentar posar en pràctica les seves idees pedagògiques.

Al 1655 Comenius va retornar a Polònia. En morir la seva segona esposa, es va casar per tercera vegada. Després que al 1656 els partisans polonesos cremessin casa seva, els seus manuscrits i la seva biblioteca per haver donat suport als protestants suecs, Comenius va haver de fugir de Lezno. Amb una pensió de vuit-cents florins, va ser acollit aleshores a Amsterdam, on va morir l’any 1670. Comenius és enterrat a la petita ciutat holandesa de Naarden.

Dues de les seves obres més importants són la Didàctica Magna, apareguda l’any 1679 i escrita en llatí, i la Porta oberta de les Llengües, escrita en txec. Els seus viatges per Europa (Alemanya, Polònia, Suècia, Anglaterra, Hongria, Holanda...) i la seva labor com a pedagog li van valer el títol de “Mestre de Nacions”.

Sárospatak

Comenius Let's Travel!

Enllaç Let's Travel!

L’IES Joan Ramis i Ramis coordina a partir d’aquest curs i fins al 2012 un projecte educatiu del Programa d’Aprenentatge Permanent Comenius de la Comissió Europea. El títol en anglès del projecte és del tot explícit: “Let’s travel! Tourism, another way of learning”, que en català s’ha volgut traduir per “Anem de viatge! Turisme, un altre camí per aprendre”. A part de l’institut maonès, en el projecte hi participen escoles de sis països més: l’escola Kurt Tucholsky de Flensburg (Alemanya), el Liceu Colbert de París, l’Institut d’Instrucció Superior Orfini de Foligno (Umbria, Itàlia), l’Escola Pedro Ferreiro de Ferreira do Zêzere (Portugal), un institut de Silèsia (Polònia) i un altre d’Iskelderum (Turquia).

Un dels objectius del projecte és que tant els professors com els alumnes coneguin i donin a conèixer els pobles o les ciutats on estan situades les escoles des d’un punt de vista turístic (cultura, natura, esports, oci...). Es volen aprofitar les oportunitats que ofereix el turisme a l’hora de millorar el domini de les llengües estrangeres i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es pretén millorar també la capacitat de treballar en equip, de col·laborar i compartir experiències entre alumnes, professors i institucions educatives, ja sigui a l’hora d’aprendre, d’ensenyar o d’avaluar. Per últim es vol donar una nova perspectiva de la diversitat, les diferències i la varietat europea a l’hora d’integrar els països de la Unió.

A fi d’assolir aquests objectius durant els dos cursos del projecte alumnes i professors treballaran en tota una sèrie d’activitats conjuntes. Es crearà per exemple un bloc per a l’aprenentatge de llengües estrangeres (anglès, alemany, francès...), enfocat des del punt de vista del turisme i on es publicaran entre d’altres recursos de la xarxa i textos escrits pels alumnes. Des de París s’emetrà un programa de ràdio per a viatgers amb informacions i música dels set països participants en el projecte. Es realitzarà un reportatge sobre ecoturisme a les diferents regions, en el qual l’institut maonès donarà a conèixer el Camí de Cavalls. Es farà un jardí a Portugal amb plantes provinents de tots set països (verdures, flors, plantes aromàtiques...). Des de Portugal es coordinarà també l’elaboració i la publicació d’un llibre de plantes “Plants travel around Europe”. S’elaborarà un dossier amb informacions útils per a viatgers, tot comparant preus entre els diferents països. Es confeccionarà un joc interactiu: “Who wants to be a traveller?” Es dissenyarà un almanac per al 2012 amb un calendari de festes populars de les diferents regions. Es posarà en contacte els alumnes via email a fi que escriguin sobre ells mateixos i intercanviïn informacions rellevants des del punt de vista turístic. A hores d’ara s’ha creat ja el bloc del projecte, que també coordina el nostre institut i que es pot visitar a través de l'enllaç de més amunt.

A l’IES Joan Ramis i Ramis participen en el projecte setze professors i devers tres-cents cinquanta alumnes repartits entre diferents nivells, grups i assignatures. Els setze professors que hi col·laboren pertanyen als departaments de Ciències Naturals, Ciències Socials, Informàtica, Orientació, Educació Plàstica i Visual, Informàtica, Física i Química, Llengua i Literatura Espanyola, Llengües Clàssiques i Llengües Estrangeres.

Les activitats del projecte es distribueixen segons cursos i nivells i atenent al currículum de les assignatures. Així per exemple, a l’assignatura de Pàstica i Visual els alumnes de 1r d’ESO realitzaran entre d’altres un Cartell Comenius. Els alumnes de 4t d’ESO participaran activament en el projecte des de vàries matèries: també a classe de Plàstica dissenyaran dues pàgines del calendari coordinat per Itàlia, una dedicada a la diada de Sant Jordi del mes d’abril i una altra d’inspiració turística. D’altra banda alumnes d’aquest nivell participaran també en la creació del jardí de Portugal i en la realització del llibre de plantes des de l’assignatura de Ciències Naturals. L’aula 16 de 4t d’ESO esdevindrà Aula Comenius amb la col·laboració de la professora de Ciències Socials. El grup de 4t E, amb alumnes de diversificació, realitzaran el vídeo sobre la ruta ecoturística del Camí de Cavalls. En motiu d’això, el professor d’Orientació i el de francès i quatre alumnes viatjaran a principis de febrer a París, ja que tant el vídeo com el programa de ràdio es coordinen des de l’institut francès. Atenent al fet que l’escola portuguesa coordina la realització del llibre de plantes, quatre o cinc alumnes de 4t d’ESO visitaran, acompanyats de la professora de Ciències Naturals, Ferreira do Zêzere, on al maig se celebrarà una trobada d’alumnes i professors provinents dels set països del projecte. D’altra banda, alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat s’intercanviaran emails amb els alumnes de les altres escoles des de les assignatures d’anglès, francès, alemany, etc. i col·laboraran amb les seves aportacions en el bloc de llengües estrangeres.

Al marge de les mobilitats esmentades d’aquest curs a França i a Portugal, durant el curs escolar 2011-2012 el Ramis també viatjarà a Turquia, on l’octubre de 2011 se celebrarà una altra trobada d’alumnes i professors provinents de tots els països del projecte i on possiblement s’imprimirà el calendari. El viatge a Itàlia tant pot ser durant el mes d’abril de 2011 com el de 2012. Els alumnes hi viatjaran acompanyats de professors de Plàstica i Visual, de Ciències Socials i/o de Llengües estrangeres. El projecte educatiu europeu del centre preveu que es realitzin entre vint-i-quatre i vint-i-vuit mobilitats en total. També hi ha l’oportunitat de visitar l’escola polonesa.

Durant la segona setmana del mes de maig de 2012 el Ramis organitzarà l’última trobada de treball a Menorca, on el projecte serà finalment avaluat per professors dels set països participants i on se celebrarà el final del projecte amb la realització d’un programa d’activitats a l’escola, visites turístico-culturals, ecoturístiques i lúdiques i activitats d’oci a Maó i a l’illa.

A nivell europeu el projecte Comenius “Let’s travel! Tourism, another way of learning”, en el qual hi participen un miler d’alumnes i un centenar de professors, està subvencionat per la Comissió Europea amb 141.000€, que es destinen a un mínim de 168 mobilitats en total, a l’organització de les trobades i a la realització de les activitats.

Comenius Application Form

My dear colleagues

when a sequence of experience is over we always reflect what we could have done better to improve that experience. I can assure you I'm optimistic and enthutiastic all the time, what I think a very important thing if we really want to achive our goals. By working in the application form somewhen I realised in this case my personal goal was to coordinate a project for 2010 which involved all of us: 10 partners.

Although a little bit exhausted, I keep on being very optimistic about our project and in some way we are always going to be 10 in our heart. "But" the fact is that Maria from Cyprus and Viktorija from Schotland won't be able to travel this time. This time they are going to remain at home. I'm sure they must be great places. At the same time I'm also convinced it would have been a pleasure for all of us to host Maria and Viktorija in our respective homes within our common project.

I'm not going to explain now why Cyprus and Schotland will not participate in the project. We will have time to reflect and speak about that. I'm at home now, I have opened a bottle of red wine to your heath and to thank all of you for all the time and work you have dedicated to our common project until now. And last but not least, I would specially like to thank Viktorija and Maria for their contribution to the project: THANK YOU VERY MUCH!!!

Finally, as Monica says: "God help us", and I would like to add: Yes, God is helping us and it doesn't really matter if our god is blue, red, green or multicolored!

Thank you and cheers!

Comenius Let´s Travel! Mailing Europe

Dear all,

Dear Monica from Romania, Dear Joana from Minorca, Dear Maria from Cyprus, Dear Marlena from Poland, Dear Burkhard from Germany, Dear Bruno from Portugal, Dear Viktorija from Scotland, Dear Fabiola from Italy, Dear Bily from Bulgaria, Dear Murat from Turkey,

Let me please take a breath… Thank you! “Let’s travel! Tourism: another way of learning” has so many partners!

Let’s please have a look at the situation of our project. The two participants from Menorca in the Contact Seminar in Bratislava, Joana and I proposed the topic we are now working on: Tourism. From de very first moment Monica from Romania showed her interest and we worked all together very closely all the time and developed the summary and the objectives of the project. We really had a very good time... Monica’s communications skills have made it possible that so many countries have joined our initial idea. The partnership with Viktorija from Scotland lately can also be seen as a success of the seminar, since she has contact us through Paul, the scottish participant in Bratislava. I would like to welcome her in the project.

Attending the instructions Monica gave, Burkhard and Bruno have already filled and sent sections 3 and 5.2 and Marlena section 3 of the Comenius application form. As far as I know Maria is also working on the form. I just received Monica’s email showing Bily’s first interest for the project, and actually don’t know if she is still interested in it... I would also like to know if Fabiola has found any Italian secondary schools which would like to join the project, and finally Murat from Turkey wants to join it.

Regarding the German proposal of celebrating a preparatory meeting on January, Romania and Spain as former participants in the contact seminar in Bratislava can now not be granted by our respective National Agencies for a preparatory visit. I think it will be no problem for all of us to cross that it was the result of a Contact Seminar in the application form, or for you the result of a preparatory visit. In case you don’t take part in the preparatory visit it won’t be an inconvenience for your application.

So if you want to celebrate a preparatory visit we have to decide where. Sighisoara and Minorca have already proposed to host you all in their respective countries. By the way, that decision breaks my heart: it breaks my heart either not being able to travel to Transylvania or not to host Monica on January. I can only let you know again that it would be a pleasure for the coordinator partner school to organise the preparatory meeting on the Balearic Island. Burkhard’s proposal was to celebrate it between the 29th and the 31th of January. Do you all agree to celebrate the meeting in Minorca in those days? 

I’m looking forward to hearing from you!

Sincerly