Comenius Let's Travel!

Enllaç Let's Travel!

L’IES Joan Ramis i Ramis coordina a partir d’aquest curs i fins al 2012 un projecte educatiu del Programa d’Aprenentatge Permanent Comenius de la Comissió Europea. El títol en anglès del projecte és del tot explícit: “Let’s travel! Tourism, another way of learning”, que en català s’ha volgut traduir per “Anem de viatge! Turisme, un altre camí per aprendre”. A part de l’institut maonès, en el projecte hi participen escoles de sis països més: l’escola Kurt Tucholsky de Flensburg (Alemanya), el Liceu Colbert de París, l’Institut d’Instrucció Superior Orfini de Foligno (Umbria, Itàlia), l’Escola Pedro Ferreiro de Ferreira do Zêzere (Portugal), un institut de Silèsia (Polònia) i un altre d’Iskelderum (Turquia).

Un dels objectius del projecte és que tant els professors com els alumnes coneguin i donin a conèixer els pobles o les ciutats on estan situades les escoles des d’un punt de vista turístic (cultura, natura, esports, oci...). Es volen aprofitar les oportunitats que ofereix el turisme a l’hora de millorar el domini de les llengües estrangeres i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es pretén millorar també la capacitat de treballar en equip, de col·laborar i compartir experiències entre alumnes, professors i institucions educatives, ja sigui a l’hora d’aprendre, d’ensenyar o d’avaluar. Per últim es vol donar una nova perspectiva de la diversitat, les diferències i la varietat europea a l’hora d’integrar els països de la Unió.

A fi d’assolir aquests objectius durant els dos cursos del projecte alumnes i professors treballaran en tota una sèrie d’activitats conjuntes. Es crearà per exemple un bloc per a l’aprenentatge de llengües estrangeres (anglès, alemany, francès...), enfocat des del punt de vista del turisme i on es publicaran entre d’altres recursos de la xarxa i textos escrits pels alumnes. Des de París s’emetrà un programa de ràdio per a viatgers amb informacions i música dels set països participants en el projecte. Es realitzarà un reportatge sobre ecoturisme a les diferents regions, en el qual l’institut maonès donarà a conèixer el Camí de Cavalls. Es farà un jardí a Portugal amb plantes provinents de tots set països (verdures, flors, plantes aromàtiques...). Des de Portugal es coordinarà també l’elaboració i la publicació d’un llibre de plantes “Plants travel around Europe”. S’elaborarà un dossier amb informacions útils per a viatgers, tot comparant preus entre els diferents països. Es confeccionarà un joc interactiu: “Who wants to be a traveller?” Es dissenyarà un almanac per al 2012 amb un calendari de festes populars de les diferents regions. Es posarà en contacte els alumnes via email a fi que escriguin sobre ells mateixos i intercanviïn informacions rellevants des del punt de vista turístic. A hores d’ara s’ha creat ja el bloc del projecte, que també coordina el nostre institut i que es pot visitar a través de l'enllaç de més amunt.

A l’IES Joan Ramis i Ramis participen en el projecte setze professors i devers tres-cents cinquanta alumnes repartits entre diferents nivells, grups i assignatures. Els setze professors que hi col·laboren pertanyen als departaments de Ciències Naturals, Ciències Socials, Informàtica, Orientació, Educació Plàstica i Visual, Informàtica, Física i Química, Llengua i Literatura Espanyola, Llengües Clàssiques i Llengües Estrangeres.

Les activitats del projecte es distribueixen segons cursos i nivells i atenent al currículum de les assignatures. Així per exemple, a l’assignatura de Pàstica i Visual els alumnes de 1r d’ESO realitzaran entre d’altres un Cartell Comenius. Els alumnes de 4t d’ESO participaran activament en el projecte des de vàries matèries: també a classe de Plàstica dissenyaran dues pàgines del calendari coordinat per Itàlia, una dedicada a la diada de Sant Jordi del mes d’abril i una altra d’inspiració turística. D’altra banda alumnes d’aquest nivell participaran també en la creació del jardí de Portugal i en la realització del llibre de plantes des de l’assignatura de Ciències Naturals. L’aula 16 de 4t d’ESO esdevindrà Aula Comenius amb la col·laboració de la professora de Ciències Socials. El grup de 4t E, amb alumnes de diversificació, realitzaran el vídeo sobre la ruta ecoturística del Camí de Cavalls. En motiu d’això, el professor d’Orientació i el de francès i quatre alumnes viatjaran a principis de febrer a París, ja que tant el vídeo com el programa de ràdio es coordinen des de l’institut francès. Atenent al fet que l’escola portuguesa coordina la realització del llibre de plantes, quatre o cinc alumnes de 4t d’ESO visitaran, acompanyats de la professora de Ciències Naturals, Ferreira do Zêzere, on al maig se celebrarà una trobada d’alumnes i professors provinents dels set països del projecte. D’altra banda, alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat s’intercanviaran emails amb els alumnes de les altres escoles des de les assignatures d’anglès, francès, alemany, etc. i col·laboraran amb les seves aportacions en el bloc de llengües estrangeres.

Al marge de les mobilitats esmentades d’aquest curs a França i a Portugal, durant el curs escolar 2011-2012 el Ramis també viatjarà a Turquia, on l’octubre de 2011 se celebrarà una altra trobada d’alumnes i professors provinents de tots els països del projecte i on possiblement s’imprimirà el calendari. El viatge a Itàlia tant pot ser durant el mes d’abril de 2011 com el de 2012. Els alumnes hi viatjaran acompanyats de professors de Plàstica i Visual, de Ciències Socials i/o de Llengües estrangeres. El projecte educatiu europeu del centre preveu que es realitzin entre vint-i-quatre i vint-i-vuit mobilitats en total. També hi ha l’oportunitat de visitar l’escola polonesa.

Durant la segona setmana del mes de maig de 2012 el Ramis organitzarà l’última trobada de treball a Menorca, on el projecte serà finalment avaluat per professors dels set països participants i on se celebrarà el final del projecte amb la realització d’un programa d’activitats a l’escola, visites turístico-culturals, ecoturístiques i lúdiques i activitats d’oci a Maó i a l’illa.

A nivell europeu el projecte Comenius “Let’s travel! Tourism, another way of learning”, en el qual hi participen un miler d’alumnes i un centenar de professors, està subvencionat per la Comissió Europea amb 141.000€, que es destinen a un mínim de 168 mobilitats en total, a l’organització de les trobades i a la realització de les activitats.

Turisme de creuers (II)

La construcció del dic de Son Blanc de Ciutadella es contradiu amb els objectius de sostenibilitat de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Cal tenir en compte la rellevància de la Declaració pel que fa al desenvolupament dels àmbits socioeconòmics de l’illa i també s’ha de comptar amb el fet que aquesta condició no té perquè ser de per vida si la realitat mediambiental de Menorca no s’adequa als criteris de la UNESCO. Arribats a un consens polític quant a la construcció del Dic a fi de millorar el tràfic regular de passatgers i mercaderies i d’ordenar els amarraments de pescadors i petites embarcacions d’oci, la modificació del projecte per tal de donar cabuda a creuers turístics, encara que siguin de petita o mitjana eslora, contravé la Declaració de la UNESCO des d’un punt de vista ecològic. Aquesta proposta, liderada entre d’altres per certs partits polítics i per l’Associació Empresarial de Comerciants de Menorca (ASCOME), trenca l’equilibri necessari entre turisme i medi ambient.

D’altra banda, Menorca ja disposa a més de la tradició del port de Maó a l’hora d’absorbir un cert volum de creuers. En aquest sentit l’illa s’ha de contemplar com a una unitat i s’han de superar possibles i també tradicionals bicefàlies i trobar finalment un equilibri entre Ciutadella i Maó. Em consta que han sorgit iniciatives en aquest sentit a fi de pal·liar possibles desajustos econòmics que es produeixen entre llevant i ponent a través, per exemple, d’un fons de compensació. Però abans de res, volem analitzar la situació i mirar com són les xifres pel que al turisme de creuers a Maó.

Segons l’Autoritat Portuària de Balears (APB), que actua com a promotora en aquest àmbit i s’encarrega també de les taxes d’atracament dels vaixells, es preveu que des de l’1 de maig fins al 31 d’octubre de 2009, és a dir durant la temporada actual, arribin al port de Maó un total de 94 creuers enfront dels 105 de la temporada passada, en realitat un 10,4% menys que l’any anterior. En principi sembla que la situació de crisi econòmica en aquest sector tampoc no sigui tan alarmant. El fet que no s’habilitin enguany les noves instal·lacions del Cós Nou a l’altra banda del port per a passatgers es deu més a raons tècniques que a qüestions econòmiques, ja que en tota la temporada no coincidiran més d’un vaixell als molls del port. Això és el resultat d’una mera coincidència i a l’hora també d’una bona gestió, ja que l’Associació Provincial d’Empresaris d’Activitats Marítimes (APEAM) ha deixat obres i despeses aparcades per a més endavant. Si a més es compara amb Eivissa, l’illa pitiüsa espera l’arribada de només 87 creuers, dos més que la temporada passada. Entre Menorca i Eivissa sí que sembla haver-hi, però, una diferència qualitativa important, ja que el turista de creuer gasta més a l’illa veïna. Segons un estudi encarregat per les institucions locals a l’Observatori Socioambiental de Menorca i que va costar als contribuents menorquins 30.000€, la despesa mitjana d’un turista de creuer que passi tres hores a Maó i a l’illa en general és de devers 40€, una xifra que, això sí, sembla que a Eivissa es podria fins i tot quadruplicar. En aquest sentit els eivissencs gaudeixen d’una base comercial molt més sòlida i d’un producte i d’un nom molt més ben consolidats en aquest mercat que els menorquins. El perquè d’aquest diferència rau segurament en diferents factors; n’hi ha un, però, que se’ns dubte sembla d’importància capital, la mobilització comercial del centre urbà de la ciutat de Maó. Malgrat l’aplicació de diverses iniciatives per part de l’Ajuntament, està sent difícil dinamitzar-ne l’activitat comercial. L’opinió que hi ha altres factors que fan difícil l’aprofitament econòmic d’aquest tipus de turisme, com ara la coincidència que els creuers arribin en diumenge quan el centre comercial és tancat, que el port de Maó sigui la darrera escala de la travessia o que la majoria de viatgers prenguin part en excursions organitzades, no acaben d’estar ben fonamentades del tot ni semblen suposar impediments insuperables. No tots els creuers arribaran en diumenge ni tampoc tots fan la darrera escala a Menorca. Només cal consultar les dates a la web de l’APB. Solament els creuers que surten d’un port base del nostre país, Barcelona, València, Palma o fins i tot Eivissa, fan potser l’última escala a Maó, no així els que tenen el seu origen a Itàlia, França o altres països de la Mediterrània. L’organització d’excursions per l’illa és també una bona alternativa a l’hora treure’n rendiment econòmic per part de les empreses que se n’ocupen. Entre totes aquestes dades, però, n’hi ha una de cabdal importància i força positiva: la concentració del major nombre de creuers durant la temporada es produeix als mesos de maig i octubre, la qual cosa pot contribuir potencialment a allargar de forma assenyada la temporada d’activitat turístico-econòmica de l’illa.

Més xifres. Els creuers que atraquen al port de Maó són de petita i mitjana eslora, és a dir no superior als 200-230 metres. Qualsevol intent d’intervenció al port de Maó perquè hi puguin fer escala vaixells més grossos contradiu els mateixos criteris de sostenibilitat mediambiental que en el cas de l’ampliació del dic de Son Blanc. La capacitat màxima d’un vaixell d’aquestes dimensions ronda com a molt els 700 passatgers, la qual cosa pot suposar un nombre total de 65.800 viatgers repartits en els 94 creuers previstos durant la temporada. Si això a més ho multipliquem pels 40€ que es gasta cadascun d’ells de mitjana, això dóna un total de 2.632.000€, una xifra susceptible de ser multiplicada si s’és capaç de dinamitzar el centre comercial de Maó i al marge també del guany que pugui resultar de seguir oferint visites organitzades per l’illa. Un cop analitzades aquestes xifres econòmiques crec que seria raonable establir per a Menorca un màxim de 100.000 passatgers redistribuïts en una 150ena de creuers per temporada. Hi ha previsions que apunten una xifra de 200.000 i 300.000 de passatger per a aquí 10 anys. Veig necessari posar límits al creixement massiu. Si he comès algun errada en l’anàlisi de la situació econòmica que se’m corregeixi, ja que aquesta no és la meva feina i dels errors també se n’aprèn.

Per últim, però no menys important –last but not least-, és necessari un control mediambiental de les repercussions que té aquesta afluència de vaixells i dels seus viatgers al port de Maó i a l’illa en general. Per a això és fonamental que les autoritats de gestió mantinguin un contacte permanent amb els grups ecologistes i amb l’Agència de la Reserva de la Biosfera recentment creada que s’encarreguen de vetllar pel creixement sostenible de Menorca. En aquest sentit desconec per exemple a hores d’ara si l’APB ha posat sobre la taula les dades exigides pel GOB sobre subministrament d’aigua i descàrrega de residus dels creuers a fi de poder abordar solucions i millores.

(Fonts d’informació: homepage de la UNESCO, de l’Autoritat Portuària de Balears, Es Diari Digital de Menorca i el bloc de Nel Martí)

Creuers al port de Maó

mpons

L’acord actual de l’Ajuntament de Ciutadella per modificar el projecte de construcció del Dic perquè hi puguin atracar creuers no té certament cap sentit. I no en té cap no solament perquè es contradigui amb l’exigència de sostenibilitat de l’illa de Menorca com a Reserva de la Biosfera, ni tampoc perquè el turisme de creuers sigui un producte que a priori s’hagi de descartar a l’hora de dinamitzar l’economia o d’oferir qualitat, sinó perquè Menorca ja té un port –natural- capaç d’absorbir-lo sense problemes de cap índole: el port de Maó.

En aquest sentit malauradament no cal sortir de Menorca a fi de trobar experiències de mala gestió i de deixadesa. Què suposa el turisme de creuers per a la ciutat de Maó? Se’n treu o se’n pot treure rendiment econòmic? Incrementa les vendes dels comerços? Comporta un major nombre de clients als restaurants? Quin és el tarannà econòmic dels viatgers un cop davallen al port? Se’n van d’excursió a tall individual? o de forma organitzada per un touroperador? Entren als museus? No sé donar resposta a totes aquestes preguntes, però les puc intuir. No sé ben bé tampoc què farien a Ciutadella, però puc ben assegurar que a Maó gairebé ningú –gairebé cap empresari ni tampoc els seus treballadors- s’aixeca del llit un diumenge dematí a fi d’obrir la cafeteria, el restaurant, el comerç o la parada de la plaça del Mercat. Per què? Per vessa? Per comoditat? Pel poc rendiment econòmic que suposa? Com s’explica per un altre costat que a l’altra banda del port de Maó, on també hi atraquen creuers, no hi hagi cap tipus d’infraestructures ni de serveis, on el viatger és abandonat entre contenidors de mercaderies, on no hi ha ni una sola ombra on es pugui asseure a redossa del sol, ni un sol i petit quiosc on pugui adquirir un bòtil d’aigua si té set ni cap excusat on pugui anar a pixar si en sent la necessitat.

Que n’és d’estrany tot! Ciutadella, que no té un port amb grandària suficient per a aquest tipus de vaixells, vol un gran dic perquè hi puguin atracar i en canvi Maó, que sí que el té, o bé sembla no saber-ne treure prou profit econòmic o bé ha decidit que ni tan sols val la pena posar el despertador. Potser caldria fer un transvassament de ciutadans a fi de veure si els ciutadallencs en sabrien treure més bon partit que els maonesos. No és, no, que es vulgui tenir tot, no! El problema és que es té de tot, però no se sap com gestionar-ho.

Per cert, m’estalviaré qualsevol comentari en relació a l’acord del nou Ajuntament.

(Comentari a Ducs d'alba i port de Ciutadella, de Nel Martí)

Terra

De Musa et pren la paraula Perseu. L’agafa nua entre els dits, i única entre les altres es torna vermella d’argila, color de ferro i de sang. Branca mineral d’un arbre de peixos llunyans, hi fa un clot amb un garrot, dut per la mar damunt l’arena. Hi aboca l’aigua de sal i de sol de la vorera. Assegut damunt la roca, s’hi enfanga les mans joves com un infant gran. S’hi embulla els cabells. A l’orella li hi xiuxiueja carícies. L’escarrufa. Li frega el front i les galtes i el nas. Anhela que la besi i se li escola entre les dents al paladar. Li regalima tel·lúrica pel coll. Suaument i a poc a poc pren la forma del seu pit de marès. Li fa còssigues al llombrígol. Li cobreix l’espatlla i li protegeix l’esquena. Li pessiga tendre les natges. Se li vol fondre entremaliada entre les cames com un mot novell i juganer. Li agafa el sexe i li l’acarona. L’heroi s’alça i, dret, deixa que li rellisqui cuixes avall, genolls enllà fins al turmells. Primer de peu, desitja que l’astre la hi eixugui a la pell, porus endins. Després s’estira damunt la sorra i acluca els ulls. Sent adormit l’oratge marí que amb els seus sons amortits de cisell li esculpeix el cos com un mestre mediterrani i florentí. D’un son profund en el temps el desperta el xerric d’un xoric. S’atansa de pedra al mirall cristal·lí. S’hi banya, s’hi enfonsa i s’hi abraça. N’emergeix renovat de silenci.

Perseu a Ferragut

(22 d’abril, dia de la Terra)
Ses fotos den Joan

Venedors ambulants i xiringuitos de platja

Maite Salord, font d’inspiració, m’ha fet tornar les ganes d’escriure. És ben ver, que de vegades, en posar-m’hi, som una mica incendiari. Deu ser que, com que en general m’agraden més les perifèries que els centres d’ortodòxia, els meus escrits de caliu de vegades treuen espurnes.

Ara mateix, si voleu, trauré un altre tema candent, que va ser insinuat fa un parell de dies al seu bloc quan un comentarista anònim va ironitzar, a fi de menystenir-la, l’aparició dels venedors ambulants a les platges, verges o no, de Menorca. Ho recordareu: “capell de palla, camisa de flors, uns ‘pirates eivissencs’ i avarques des Mercadal”, tot cridant en veu alta: “pipes, polos, cacauets, síndria, meló, pinya… tot baratet”. I ara imaginau-vos que sou de vacances tot gaudint del sol i de l’oratge de la mar i sentiu l’oferiment d’aquests fruits saborosos. Tal vegada la fantasia d’altres consistirà a vestir el jovencell o la jovencella d’una altra guisa: amb speedos marca Marc & Adriano, per exemple. No coneixeu la marca? No us preocupeu: és un disseny menorquí de banyadors que aquest estiu causarà furor. I ara que hi pens, ja n’hi ha d’aquests joves a les platges de l’illa i venen pareos i joiells de factura potser eivissenca tot corrent el risc que aparegui un guarda d’uniforme, extemporani i fora de lloc, que els foragiti deveres i corrents. I això, en circumstàncies semblants, ha ocorregut davant dels meus ulls! A mi m’hagués encantat haver pogut guanyar quatre duros d’aquesta manera, amb la visió romàntica i sensual de la pell bruna colrada pel sol i amb les cuixes fortes de caminar per l’arena; en tost d’això vaig passar estiu sencer rere estiu sencer fent feina en un restaurant de Fornells sense cap dia lliure a l’estiu, amb un sou miserable i havent de posar bona cara als clients. Experiències com aquesta encara són a l’ordre del dia a Menorca. Era menor d’edat jo aleshores, però –ai!- mai no va aparèixer, no, cap àngel de la guarda que em salvés els meus estius de joventut. I per què no? Polos de la desterrada Menorquina i síndries i melons dels horts menorquins!

Però allò es va acabar, afortunadament! I llavors van arribar els anys pitiüsos, primer a Formentera i després a Eivissa. Te’n recordes (per cert, on ets que encara no has aparegut per plaça?), d’aquells dinars al xiringuito de la platja d’Illetes de Formentera? Eivissa!, per què tant d’odi? Coses bones i dolentes, com per tot! Fa més de deu anys d’això, a cala d’Hort, un magnífic guisat de peix pitiús amb safrà acompanyat de vi blanc fresc i cuinat per una espectacular madona eivissenca, extasiats veient com finalment es ponia el sol darrere es Vedrà, altiu i imponent. Esper que ho puguin continuar conservant, tot allò! I que els pescadors segueixin pescant i que madona ufanosa continuï elaborant magnífics plats eivissencs i que segueixi fent i delitant clients com aquell dia de primavera ens va delitar a nosaltres, que encara ens en recordam.

Ja ho veieu, jo per a festes i celebracions sempre hi estic a punt! A ca nostra a Menorca, a Eivissa o a la vall del Loira, qualsevol lloc m’està bé. A més tenim el millor organitzador d’esdeveniments festius de tota l’illa, que ja pot començar a fer el recompte de participants i, pel que fa a mi, ja sap que pot disposar del que vulgui i necessiti, sobretot si les ocasions són com aquesta: dos mil comentaris al bloc de Maite Salord! Tot i que a mi en realitat, i amb tota modèstia, m’agradaria ser el 2000 NOU.

Castell de Chambord
Vall del Loira

Turisme i homosexualitat a Menorca (2)

Fotografies

Paulo César
Paulo César en Ohlares

Cadascú a Menorca té la seva concepció d’un cert model turístic de l’illa. Hi ha col·lectius, associacions, partits polítics, etc., que en aquest sentit comparteixen a grans trets un mateix ideari. És una qüestió no resolta que preocupa, se’n parla i està bé que se’n parli, naturalment, perquè com qualsevol tema d’importància social, econòmica, política, ecològica, ètica o moral és bo que cadascú se’n formi una opinió i això només és possible contrastant, argumentant, sospesant pros i contres, avantatges i inconvenients. Som del parer que hi ha opinions més vàlides que d’altres, perquè tot i que la paraula “opinió” o la frase “aquesta és la meva opinió” s’empra massa vegades com un escut infranquejable darrera el qual escudar-se, hi ha sens dubte opinions més ben fonamentades que d’altres.

L’existència del sector econòmic del turisme illenc és un fet. Menorca, com a molts altres indrets del món, rep des de fa anys i panys turistes, diguem-n’hi visitants, viatgers, gent que s’hi ha interessat i l’ha volguda conèixer des d’innombrables punts de vista i fer-hi estada, persones per a qui l’illa oferia i ofereix múltiples i variats atractius. En contraposició a la recepció de visitants, la història de l’emissió de turistes des de Menorca a altres llocs és bastant més recent. És a dir, abans han estat viatgers d’altres indrets -de l’estranger, de determinades regions de l’Estat Espanyol- els que han visitat l’illa.

Els múltiples i variats atractius que ofereix Menorca es poden concretar, sens dubte. Ara bé, així i tot estan sotmesos a canvis i variacions, no sempre exclusivament mesurables des d’una perspectiva econòmica, sempre complexa, ja sigui local o global. És a dir, hi ha atractius turístics que depenen de factors gairebé impossibles de determinar des d’un punt de vista únicament monetari: entre d’altres hi intervenen qüestions mediambientals, culturals, sociològiques, psicològiques, ètiques, altres costums, una mutació dels gustos, un canvi de percepció dels viatgers... En el fons es fa difícil de delimitar el marc de coordenades múltiples, complexes i variables en el qual es mou el turisme. En aquest sentit aquesta qüestió restarà, doncs, sempre oberta a replantejaments, respostes i solucions, tant a Menorca com a qualsevol altre indret i en contrast amb altres destinacions.

No entraré a debatre ara amb detall qüestions com aquestes: si el turisme és o hauria de ser el principal motor socioeconòmic de Menorca, la importància del turisme en relació a altres sectors econòmics de l’illa com ara la indústria, el comerç, l’agricultura, la ramaderia o la pesca, la difícil relació entre turisme i ecologia o turisme i construcció urbanística... Tampoc no tractaré amb minuciositat la qüestió referent als termes en què es produeix o s’hauria de produir l’intercanvi cultural entre visitants i visitats, de l’aprenentatge recíproc entre els uns i els altres. I no ho faré perquè d’entre totes aquestes qüestions en sobresurt una de cabdal importància, que mereix molt més l’atenció, ja que aquesta sí que és immutable i universal, em referesc a la manera com es reben els hostes a casa nostra, a allò que els anglesos entenen com a hospitality, fàcilment traduïble al francès –hospitalité-, a l’italià –ospitalità-, a l’espanyol –hospitalidad- i al català –hospitalitat-; els alemanys en diuen Gastfreundlichkeit. Aquesta qüestió travessa de dalt a baix i en totes direccions totes les altres i defineix, al marge de com siguin els visitants, els individus i les societats que els reben com a obertes, lliures, tolerants, solidàries, respectuoses i acollidores.