Una companya i jo vam assistir a un seminari de feina de tres dies a Bratislava. La capital d’Eslovàquia és a només uns cinquanta quilòmetres de Viena, per això havíem decidit volar des de l’aeroport de la capital austríaca -l’aeroport Schwechat Viena- fins a Menorca, on tots dos vivim i treballem, via Barcelona. El vol número VY8711 de la companyia aèria Vueling havia de sortir de Viena a les 15.15 hores, però finalment va sortir amb una hora de retard. Tot i que la nostra connexió de Barcelona amb Menorca també era amb Vueling, ens vam començar a posar nerviosos, ja que aquest segon vol –el número VY3714- era a les 19.00 hores i sabíem que aquesta companyia de baix cost no es fa responsable dels retards d’altres vols seus.
Tot d’una en pujar a l’avió vam informar a l’hostessa del vol que volíem enllaçar amb Menorca i ella ens va dir que hi havia dos passatgers més que també hi volaven, que contactaria amb el personal de terra i que ens n’informaria. En arribar a Barcelona l’hostessa ens va dir que hi havia parlat i li havien comunicat que “malauradament” el vol a Menorca sortiria a l’hora, que no tenia retard i que no ens podien esperar. Vam arribar a Barcelona que devien ser devers les 18.30 h.
Atès el caràcter del seminari al qual havíem assistit, la meva companya i jo havíem hagut de facturar una maleta, que l'aerolínia ens havia carregat amb 20€. En haver desembarcat a l’aeroport, vam baixar a recollir l’equipatge. Vaig instar la meva companya que anés tot d’una al mostrador de Vueling per mirar si encara érem a temps d’agafar l’avió, que mentrestant jo esperaria que sortís la maleta per la cinta i que un cop recollida aniria ràpidament al mostrador de facturació. La maleta no va tardar gens a sortir i va ser una de les primeres. Mentre començava a córrer cap al mostrador de facturació la meva companya em va telefonar al mòbil i em va dir que ella havia pogut aconseguir la targeta per embarcar, però que acabàvem de tancar el vol davant dels seus nassos. La meva companya havia avisat al supervisor de facturació que solament es tractava d’un minut, que les maletes havien arribat i que els tres passatgers del vol érem a les escales mecàniques que pujàvem a facturar. No la va voler escoltar. Quan vam arribar al mostrador de facturació vam protestar tots enèrgicament. No hi va haver manera de fer entrar en raó al personal de facturació. Aleshores vaig voler saber el nom del supervisor i vaig demanar-l’hi. També li vaig dir que em digués el nom del seu cap més immediat. No me’ls va voler donar. Després d’insistir-hi molt vaig aconseguir que em digués el seu: Jesús González, em va dir que es deia, però es va negar a donar-me el del seu cap.
Tot i que la meva companya tenia la targeta per embarcar, no se’n volia anar sense jo. Plorava. Vaig dir-li que anés cap al mostrador d’embarcament i que expliqués el que ens havia succeït. Al cap d’uns minuts em va telefonar que havia parlat amb el pilot de l’avió i aquest li havia dit amablement que si ho haguessin sabut haurien esperat, però que aleshores ja era massa tard i no es podia fer res. També li va comentar que el personal de terra de Vueling era realment un desastre. La meva companya no volia partir perquè se sentia malament de deixar-me a Barcelona tot sol amb les maletes. Vaig convèncer-la que agafés el vol, vaig dir-li que no es preocupés, que jo aniria a casa d’uns amics de Barcelona a dormir i que agafaria el primer vol del matí. Aquella nit no hi havia cap altre vol cap a Menorca. Aquell era l’últim.
El primer vol del matí era a les 7.10 h. Em va costar 67€. El taxi d’anar i venir a Barcelona uns altres 60€. Ibèria no vola de Barcelona a Menorca, l’única possibilitat es fer-ho és amb Vueling, una companyia amb bitllets suposadament de “low cost” que a mi em van sortir a preu d’or. Sincerament, però, crec que la culpa de tot això no és ja exclusivament de Vueling, sinó sobretot de tots els menorquins, que no protesten amb prou energia davant la situació en què es troben les comunicacions aèries amb Menorca.
