Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bratislava. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bratislava. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de novembre del 2009

Vueling Menorca

Una companya i jo vam assistir a un seminari de feina de tres dies a Bratislava. La capital d’Eslovàquia és a només uns cinquanta quilòmetres de Viena, per això havíem decidit volar des de l’aeroport de la capital austríaca -l’aeroport Schwechat Viena- fins a Menorca, on tots dos vivim i treballem, via Barcelona. El vol número VY8711 de la companyia aèria Vueling havia de sortir de Viena a les 15.15 hores, però finalment va sortir amb una hora de retard. Tot i que la nostra connexió de Barcelona amb Menorca també era amb Vueling, ens vam començar a posar nerviosos, ja que aquest segon vol –el número VY3714- era a les 19.00 hores i sabíem que aquesta companyia de baix cost no es fa responsable dels retards d’altres vols seus.


Tot d’una en pujar a l’avió vam informar a l’hostessa del vol que volíem enllaçar amb Menorca i ella ens va dir que hi havia dos passatgers més que també hi volaven, que contactaria amb el personal de terra i que ens n’informaria. En arribar a Barcelona l’hostessa ens va dir que hi havia parlat i li havien comunicat que “malauradament” el vol a Menorca sortiria a l’hora, que no tenia retard i que no ens podien esperar. Vam arribar a Barcelona que devien ser devers les 18.30 h.


Atès el caràcter del seminari al qual havíem assistit, la meva companya i jo havíem hagut de facturar una maleta, que l'aerolínia ens havia carregat amb 20€. En haver desembarcat a l’aeroport, vam baixar a recollir l’equipatge. Vaig instar la meva companya que anés tot d’una al mostrador de Vueling per mirar si encara érem a temps d’agafar l’avió, que mentrestant jo esperaria que sortís la maleta per la cinta i que un cop recollida aniria ràpidament al mostrador de facturació. La maleta no va tardar gens a sortir i va ser una de les primeres. Mentre començava a córrer cap al mostrador de facturació la meva companya em va telefonar al mòbil i em va dir que ella havia pogut aconseguir la targeta per embarcar, però que acabàvem de tancar el vol davant dels seus nassos. La meva companya havia avisat al supervisor de facturació que solament es tractava d’un minut, que les maletes havien arribat i que els tres passatgers del vol érem a les escales mecàniques que pujàvem a facturar. No la va voler escoltar. Quan vam arribar al mostrador de facturació vam protestar tots enèrgicament. No hi va haver manera de fer entrar en raó al personal de facturació. Aleshores vaig voler saber el nom del supervisor i vaig demanar-l’hi. També li vaig dir que em digués el nom del seu cap més immediat. No me’ls va voler donar. Després d’insistir-hi molt vaig aconseguir que em digués el seu: Jesús González, em va dir que es deia, però es va negar a donar-me el del seu cap.


Tot i que la meva companya tenia la targeta per embarcar, no se’n volia anar sense jo. Plorava. Vaig dir-li que anés cap al mostrador d’embarcament i que expliqués el que ens havia succeït. Al cap d’uns minuts em va telefonar que havia parlat amb el pilot de l’avió i aquest li havia dit amablement que si ho haguessin sabut haurien esperat, però que aleshores ja era massa tard i no es podia fer res. També li va comentar que el personal de terra de Vueling era realment un desastre. La meva companya no volia partir perquè se sentia malament de deixar-me a Barcelona tot sol amb les maletes. Vaig convèncer-la que agafés el vol, vaig dir-li que no es preocupés, que jo aniria a casa d’uns amics de Barcelona a dormir i que agafaria el primer vol del matí. Aquella nit no hi havia cap altre vol cap a Menorca. Aquell era l’últim.


El primer vol del matí era a les 7.10 h. Em va costar 67€. El taxi d’anar i venir a Barcelona uns altres 60€. Ibèria no vola de Barcelona a Menorca, l’única possibilitat es fer-ho és amb Vueling, una companyia amb bitllets suposadament de “low cost” que a mi em van sortir a preu d’or. Sincerament, però, crec que la culpa de tot això no és ja exclusivament de Vueling, sinó sobretot de tots els menorquins, que no protesten amb prou energia davant la situació en què es troben les comunicacions aèries amb Menorca.

dissabte, 7 de gener del 2006

Rubens, Bòrees rapta Orítia


Ahir vespre vaig arribar a Palma, unes altres coordenades vitals i espaials diferents de les menorquines. Deu minuts després d'enlairar-nos de l'aeroport de Maó, entre les dues illes, quan sobrevolàvem el canal de Menorca, l'avió es va sacsejar un poc arran de les turbulències provocades per una tempesta. El vent, que durant tres dies havia estat de tramuntana, havia girat i era de migjorn. A Menorca el vent de tramuntada bufa molt fort i sol durar, així com se sap popularment, devers tres dies. Atesa la ventada que es va aixecar el primer dia i com que les onades eren de devers quatre metres, es va haver de tancar el port de Maó. La bocana és força estreta, el ferri de Barcelona no hi va poder entrar i va haver de virar i prendre rumb cap a la badia de Palma. L'illa va restar aïllada per mar. El trajecte, que normalmet dura unes vuit hores, en va durar trenta-sis. Menorca és força plana, la muntanya més alta, el Toro, tot just té 356 metres. Per tant, tot i que hi sol haver humitat, també és ver que està molt orejada. L'oxigen hi abunda.

Bòreas és el déu del vent gelat del nord. A les Metamorfosis Ovidi explica que, convertit en tempesta de neu, Bòrees va raptar la filla del rei d'Atenes perquè volia que fos la seva esposa. El pintor Peter Paul Rubens va donar figura humana al déu. Alat, musculós, amb cabells i barba blanca i amb les galtes inflades per l'aire que bufa amb força, mentre els putti llencen flocs de neu sobre la terra, el déu boreal pren amb violència la bella al·lota i se l'enduu als seus reialmes nòrdics, lluny de la Mediterrània.

El príncep Kaunitz va comprar el quadre de Rubens. Kaunitz havia proposat comprar pintures de Rubens a l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria per a la col·lecció imperial, però el Bòreas rapta Orítia l'havia adquirit ell mateix per a la seva col·lecció particular, que tenia allotjada al seu palau de Mariahilfe de Viena. Aquest palau ja no existeix, va ser destruït als anys setanta del segle XX. Kaunitz va encarregar al pintor maonès Pasqual Calbó de fer una còpia en aquarel·la del quadre de Rubens entre el 1779 i el 1780. Segurament la va fer en aquell palau, on potser Calbó s'havia allotjat durant els seus primers mesos d'estada a Viena, abans de mudar-se al Belvedere. Quan va decidir tornar a Menorca, el pintor se'n va endur la còpia i la va aprofitar per pintar el plafó del sostre d'una de les noves cases de la ciutat de Maó, que en aquells moments creixia de forma extraordinària degut a la bonança econòmica de la burgesia mercantil.

El Bòreas rapta Orítia de Rubens va ser adquirit per l'Acadèmia de belles Arts de Viena, de la qual Kaunitz havia estat el promotor, quan la seva col·lecció d'art va ser subhastada pels seus hereus al 1820 i al 1824. L'obra va ser restaurada ara fa pocs anys i va ser exposada a l'Acadèmia. Va coincidir amb un viatge que vaig fer a Eslovàquia i a Viena i hi vaig poder anar i veure el quadre davant del qual ara fa més de dos segles Calbó s'havia situat per realitzar-ne una còpia.

El motiu del rapte és freqüent en el món grec i romà. És la història del déu que s'enamora d'una al·lota bella o d'un al·lot bell. Júpiter, transformat en àliga, rapta el bell Ganimedes i se l'enduu a l'Olimp perquè sigui el seu coper, perquè li serveixi el vi. És indubtable que el príncep Kaunitz coneixia el mite i és inevitable establir un paralel·lisme entre el rapte de la bella Orítia o del bell Ganimedes amb la vivència del jove Calbó, qui als disset anys va abandonar la llar familiar i la terra on va néixer per embarcar-se cap a Itàlia a fi de formar-s'hi com a artista seguint la proposta d'un mecenes de la cort imperial vienesa. Kaunitz es creu un déu d'aquest olimp terrenal, com una divinitat és com de fet se'l pinta en un quadre de representació àulica de l'època. És el déu nòrdic que rapta el bell jove del sud.

[Peter Paul Rubens (1577-1640) Boreas entführt Oreithya, um 1615 Öl auf Holz, 146 x 140 cm Inv.-Nr. 626 © Gemäldegalerie der Akademie der bildenden Künste Wien]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...