He pensat que publicaré al facebook les fotos dels cartells de les tres pel·lícules i que hi escriuré el que em passa pel cap: “Les tres pel·lícules que, ara fa gairebé trenta anys, van canviar el rumb de la meva vida”. El 1985 és l’any de producció de “My Beautiful Laundrette”, “The Kiss of the Spider Woman” i “A Room with a View”. Totes tres van ser estrenades de forma successiva a les cartelleres dels cinemes de Barcelona a partir de l’abril de 1986. Vivia a la ciutat des del mes de setembre i després d’aquella Setmana Santa m’havia traslladat del pis del carrer Mandri de la Bonanova al pis del carrer Bruc de l’Eixample. Aleshores estava matriculat a la Facultat de Ciències Exactes de la Universitat Central de Barcelona, però estava començant a pensar a dessistir i a redirigir els meus estudis. Així com el teatre, la literatura i la vida -diguem-ne- bohèmia, el descobriment del cinema va tenir prou a veure amb la decisió d’un canvi de rumb.
“My Beautiful Laundrette” va ser una de les
primeres pel·lícules per a la gran pantalla del director anglès Stephen Frears,
a qui després vaig seguir la pista en els seus dos films posteriors -”Pick Up
Your Ears” i “Sammy and Rosie Get Laid”-, de factura britànica. “Dangerous Liaisons”
va representar un punt sorprenent d’inflexió. De la vida de dos joves
il·lusionats a posar una bugaderia als suburbis de Londres a fi d’ocupar-se i ocupar-se’n,
Frears ens traslladava tot d’un cop als castells nobles de la campanya
francesa, on la més pèrfida i rància aristocràcia de la cort de París passava
els mesos d’estiu vagarejant. Si bé a partir de llavors he vist altres
pel·lícules seves, poc a poc el meu interès pel director va deixar de ser el
mateix, potser amb un sentiment un pèl agre de decepció pel fet -segons m’ha
semblat sempre des de llavors- que Frears hagués abandonat el cinema britànic
per tal d’adoptar les formes de narrar del cinema nord-americà.
La pel·lícula era basada en “The Budda of Suburbia”
de l’autor anglopaquistanès Hanif Kureishi, qui alhora n’era el guionista. La
novel·la va arribar a ser traduïda al català, però abans havia intentat
llegir-la en anglès. Segurament aleshores em va semblar més difícil del que
probablement em resultaria avui, si conservés el llibre, pèrquè és un d’aquells
llibres que et demanes què se n’ha fet... Crec recordar que quan vivia a Palma
encara el tenia... En qualsevol cas, “The Body”, que sí que vaig llegir més
tard, forma part de la meva biblioteca.
“The Kiss of the Spider Woman” va comportar el meu descobriment
de William Hurt fent el paper de Luis Molina, un dels dos protagonistes de la
novel·la “El beso de la mujer araña”, de l’escriptor argentí Manuel Puig.
Després també he llegit ara farà un parell d’anys “La traición de Rita
Hayworth” del mateix autor. Tampoc no veig que la primera novel·la sigui a les
prestatgeries... Puc recordar, això sí, que la vaig llegir a Menorca abans que
morís mon pare. “The Kiss of the Spider Woman” va ser en cartellera en un
teatre de San Francisco l’estiu de 2006 en què jo era a la ciutat.
Finalment, amb “A Room With a View” redescobria
Edward Morgan Foster i descobria el director nord-americà James Ivory, qui en
anys successius duria altres de les novel·les de l’escriptor londinenc al
cinema: “Maurice”, “Howards End”... De fet, em pensava que la pel·lícula
“Maurice” era anterior a “A Room With a View”, i no! En tot cas, de “Maurice”
n’havia llegit primer la novel·la. Me n’havien regalat una edició castellana de
Seix Barral i em recordo llegint-la estirat al llit de l’habitació del carrer
Mandri, per descomptat –i amb certa mala consciència- en lloc d’intentar
desxifrar els geroglífics matemàtics de la Facultat. La novel·la, la torn a
tenir ara aquí sobre l’escriptori, dedicada i signada per l’actor Joaquim
Cardona el dia de Sant Jordi de 1986. Foster no havia volgut que publiquessin
“Maurice” fins després de la seva mort. “A Room With a View”, la tinc aquí en
anglès pendent de llegir…
A la pantalla de les sales dels cinemes, a la de la televisió de la sala
del pis del carrer Bruc de l’Eixample o als escenaris dels teatres de
Barcelona, hi vaig veure multitud de pel·lícules i d’obres, entre aquella
primavera de 1986 i la de l’any següent. A l’entremig m’havia passat l’estiu
treballant de regidor en el teatre Condal del Paral·lel de Barcelona i havia fet
preinscripcions a les universitats de Barcelona a fi de poder fer Lletres. Al
setembre em vaig matricular a la Facultat de Filologia de la Universitat
Autònoma.
