Goethe, Prop de l'amat

Gaspar David Friedrich

El Divendres dia 17 d’agost li va tocar el torn a la poesia i al tractament didàctic que se’n pot fer a les classes de llengua estrangera. La primera activitat que vam fer va ser escriure un poema a partir d’un nombre determinat de paraules (du, ich, Meer, Mond, Sonne, Quelle, Weg, hören, sehen, leuchten, rauschen, nah, fern, still). El procés de creació individual en el meu cas es va resoldre en el següent text:

Sonne schweigt
Nah auf fernen Wegen, du
Fern von nahen Quellen, ich
Schweigen hört Sterne rauschenMond sieht stille das Meer leuchten

Aquesta en seria potser la traducció catalana:

El sol calla
Prop en camins llunyans, tu
Lluny de fonts pròximes, jo
El silenci sent els estels que remoregen
La lluna mira serena la mar que brilla

Aquestes paraules havien estat extretes d’un poema de Goethe: “Nähe des Geliebten” (1795), la traducció catalana del qual, publicada als Clàssics Universals de Proa, és de la mà lliure de Jeroni Zanné.

Nähe des Geliebten

Ich denke dein, wenn mir der Sonne Schimmer
vom Meere strahlt;
Ich denke dein, wenn sich des Mondes Flimmer
In Quellen malt.
Ich sehe dich, wenn auf dem fernen Wege
Der Staub sich hebt;
In tiefer Nacht, wenn auf dem schmalen Stege
Der Wandrer bebt.

Ich höre dich, wenn dort mit dumpfem Rauschen
Die Welle steigt.
Im stillen Haine geh' ich oft zu lauschen,
Wenn alles schweigt.

Ich bin bei dir; du seist auch noch so ferne,
Du bist mir nah!
Die Sonne sinkt, bald leuchten mir die Sterne.
O, wärst du da!

Prop de l’amat

Jo penso en tu quan en la mar fulgura

La llum del sol;
jo penso en tu quan en la font detura
la lluna el vol.

Jo et veig quan s’alça per la ignota via
la pols, i quan
trèmol avança, sense companyia,
el vianant.

Oesc ta veu quan munten les onades
amb ronc brogit.
En el pradell jo trob tes lleus petjades
quan ve la nit.

Amb tu jo só, malgrat la trista absència,
per sempre més. El sol és post, dels astres ve l’ardència.
S’hi t’hi veiés!

Vam comparar aquest poema de Goethe amb un altre d’una autora moderna, Mascha Kaléko, sobre el mateix tema: l’absència i la presència de l’estimat. Després d’això vam fer una altra activitat que va consistir en dividir-nos en grups. Cada grup va haver de llegir i interpretar un poema. Després es va fer una segona ronda de grups, un grup d’experts en cadascun dels poemes, és a dir un grup format per sengles membres procedents dels grups anteriors que havien treballat a fons el poema. Cada expert havia de presentar el poema a la resta del grup i després s’havien de comparar tots. Es tractava de poemes d’amor. Al meu grup i a mi ens va tocar un poema de Bertolt Brecht: "Erinnerung an die Marie A". (Gedichte)

Literatura Alemanya II

Gaspar David Friedrich

Dimecres dia 15 d’agost una professora de la Universität Gieβen ens va presentar el marc teòric per a la lectura i interpretació de textos literaris, tant poètics com en prosa, juntament amb uns quants exemples didàctics de com treballar-los. En aquest sentit ens va proporcionar tota una llista d’estratègies per ajudar a interpretar textos lírics i una altra amb activitats per poder desenvolupar un taller de poesia a l’aula. Vam aprofundir en la ja tradicional tècnica de formulació de qüestions textuals, d’altra banda tan útil a les classes de llengua estrangera: quines en són les persones, quina la situació, els contextos temporal i d’espai, quin n’és el tema, el què, el per què, el com, etc. etc. I com que el contingut mai no apareix deslligat de la forma, totes aquestes qüestions ajuden també a conèixer quins mitjans lingüístics (lèxics, morfològics i sintàctics) s’utilitzen. Els dos dies següents, dijous i divendres, van estar dedicats exclusivament a la prosa i a la lírica respectivament i a la seva explotació didàctica.

Nachts

Ich wandre durch die stille Nacht,
Da schleicht der Mond so heimlich sacht
Oft aus der dunklen Wolkenhülle,
Und hin und her im Tal
Erwacht die Nachtigall,
Dann wieder alles grau und stille.
O wunderbarer Nachtgesang:
Von fern im Land der Ströme Gang,
Leis Schauern in den dunklen Bäumen -
Wirrst die Gedanken mir,
Mein irres Singen hier
Ist wie ein Rufen nur aus Träumen.

(Joseph von Eichendorff,
"Wanderlieder", 1826)

Caspar David Friedrich: "Monjo devora de la mar"

El dimecres dia 5 de juliol vam anar a l’Alte Nationalgalerie. Era una visita guiada amb la finalitat de descobrir les possibilitats didàctiques de l’art, i més concretament la pintura, a l’hora d’aprendre una llengua estrangera, en aquest cas l’alemany. La guia ens va fer asseure davant d’una obra de Caspar David Friedrich, Monch am Meer, i ens va demanar que associéssim mitjançant paraules les idees i les impressions que ens produïa veure un monjo tot sol en un cap a prop de la costa, davant de la mar blau fosca que desapareixia enllà d’un horitzó de tempesta, amb núvols grisos. “Einsamkeit” va ser una de les paraules més recurrents: solitud. Se’ns va demanar a tots els participants en el curs que escrivíssim una carta posant-nos dins la pell del personatge del monjo del quadre i la dirigíssim a qualcú conegut i proper. 

La meva anava dirigida al pintor i deia així, traduïda de l’alemany: “Estimat Caspar, per què m’has deixat tirat aquí tot sol davant l’horitzó? Allà davant hi ha una tempesta, em fa por, tinc fred i no em sento bé. Com ho has fet per aconseguir mostrar damunt del llenç la inquietud dels meus sentiments talment com si es tractés de la meva ànima? Tal vegada aquest sigui el darrer escrit que t’enviï, sóc arran de l’horitzó, del suïcidi. Deixa’m però acomiadar-me ara amb moltes salutacions! El teu monjo pintat”. 

Abans de dirigir-nos al següent quadre, la guia ens va fer notar que a la pintura i havia quatre gavines blanques que representaven simbòlicament alguna cosa que no recordo. En qualsevol cas era una obra que desprenia malenconia, “Sehnsucht”.