Canvi de rumb

He pensat que publicaré al facebook les fotos dels cartells de les tres pel·lícules i que hi escriuré el que em passa pel cap: “Les tres pel·lícules que, ara fa gairebé trenta anys, van canviar el rumb de la meva vida”. El 1985 és l’any de producció de “My Beautiful Laundrette”, “The Kiss of the Spider Woman” i “A Room with a View”. Totes tres van ser estrenades de forma successiva a les cartelleres dels cinemes de Barcelona a partir de l’abril de 1986. Vivia a la ciutat des del mes de setembre i després d’aquella Setmana Santa m’havia traslladat del pis del carrer Mandri de la Bonanova al pis del carrer Bruc de l’Eixample. Aleshores estava matriculat a la Facultat de Ciències Exactes de la Universitat Central de Barcelona, però estava començant a pensar a dessistir i a redirigir els meus estudis.  Així com el teatre, la literatura i la vida -diguem-ne- bohèmia, el descobriment del cinema va tenir prou a veure amb la decisió d’un canvi de rumb.

“My Beautiful Laundrette” va ser una de les primeres pel·lícules per a la gran pantalla del director anglès Stephen Frears, a qui després vaig seguir la pista en els seus dos films posteriors -”Pick Up Your Ears” i “Sammy and Rosie Get Laid”-, de factura britànica. “Dangerous Liaisons” va representar un punt sorprenent d’inflexió. De la vida de dos joves il·lusionats a posar una bugaderia als suburbis de Londres a fi d’ocupar-se i ocupar-se’n, Frears ens traslladava tot d’un cop als castells nobles de la campanya francesa, on la més pèrfida i rància aristocràcia de la cort de París passava els mesos d’estiu vagarejant. Si bé a partir de llavors he vist altres pel·lícules seves, poc a poc el meu interès pel director va deixar de ser el mateix, potser amb un sentiment un pèl agre de decepció pel fet -segons m’ha semblat sempre des de llavors- que Frears hagués abandonat el cinema britànic per tal d’adoptar les formes de narrar del cinema nord-americà.

La pel·lícula era basada en “The Budda of Suburbia” de l’autor anglopaquistanès Hanif Kureishi, qui alhora n’era el guionista. La novel·la va arribar a ser traduïda al català, però abans havia intentat llegir-la en anglès. Segurament aleshores em va semblar més difícil del que probablement em resultaria avui, si conservés el llibre, pèrquè és un d’aquells llibres que et demanes què se n’ha fet... Crec recordar que quan vivia a Palma encara el tenia... En qualsevol cas, “The Body”, que sí que vaig llegir més tard, forma part de la meva biblioteca.

“The Kiss of the Spider Woman” va comportar el meu descobriment de William Hurt fent el paper de Luis Molina, un dels dos protagonistes de la novel·la “El beso de la mujer araña”, de l’escriptor argentí Manuel Puig. Després també he llegit ara farà un parell d’anys “La traición de Rita Hayworth” del mateix autor. Tampoc no veig que la primera novel·la sigui a les prestatgeries... Puc recordar, això sí, que la vaig llegir a Menorca abans que morís mon pare. “The Kiss of the Spider Woman” va ser en cartellera en un teatre de San Francisco l’estiu de 2006 en què jo era a la ciutat.

Finalment, amb “A Room With a View” redescobria Edward Morgan Foster i descobria el director nord-americà James Ivory, qui en anys successius duria altres de les novel·les de l’escriptor londinenc al cinema: “Maurice”, “Howards End”... De fet, em pensava que la pel·lícula “Maurice” era anterior a “A Room With a View”, i no! En tot cas, de “Maurice” n’havia llegit primer la novel·la. Me n’havien regalat una edició castellana de Seix Barral i em recordo llegint-la estirat al llit de l’habitació del carrer Mandri, per descomptat –i amb certa mala consciència- en lloc d’intentar desxifrar els geroglífics matemàtics de la Facultat. La novel·la, la torn a tenir ara aquí sobre l’escriptori, dedicada i signada per l’actor Joaquim Cardona el dia de Sant Jordi de 1986. Foster no havia volgut que publiquessin “Maurice” fins després de la seva mort. “A Room With a View”, la tinc aquí en anglès pendent de llegir…

A la pantalla de les sales dels cinemes, a la de la televisió de la sala del pis del carrer Bruc de l’Eixample o als escenaris dels teatres de Barcelona, hi vaig veure multitud de pel·lícules i d’obres, entre aquella primavera de 1986 i la de l’any següent. A l’entremig m’havia passat l’estiu treballant de regidor en el teatre Condal del Paral·lel de Barcelona i havia fet preinscripcions a les universitats de Barcelona a fi de poder fer Lletres. Al setembre em vaig matricular a la Facultat de Filologia de la Universitat Autònoma.

My Beautiful Laundrette

My Beautiful Laundrette (1985) va ser una de les primeres pel·lícules que vaig veure durant la meva època d’estudiant a Barcelona. Als vint anys em va commoure i sempre he guardat aquella primera emoció. En sortir del cinema omplien les meves impressions la motivació de la parella per guanyar-se la vida i fer-se amb un espai amable i rendible, les dificultats que hi trobaven en el Londres hostil dels anys vuitanta, les barreres culturals que imposava la immigració pakistanesa.

Em vaig quedar amb el nom del guionista, Hanif Kureishi, l’autor de El buda en el suburbi –The Buddha of Suburbia (1990)–, de qui molt més tard he llegit The Body (2003). Vaig esperar que sortissin les següents dues pel·lícules del director, Stephen Frears: Ábrete de orejas –Prick up your ears (1987)–, sobre la relació de l’escriptor Joe Orton i el seu amant, i Sammy i Rosie se lo montan –Sammy and Rosie Get Laid (1987). A partir de Dangerous Liaisons (1988), que també em va agradar molt, vaig perdre una mica la pista a Frears i ell aquella manera de fer cinema dels començaments.

Gore Vidal, "The City and the Pillar"

Per establir les coordenades del temps de vegades penso en els meus avis per part de pare o en el meu pare mateix –les referències culturals de la meva infantesa a Menorca-, i em deixo sorprendre per distàncies que van molt més enllà de la cronologia. Quan Rock Hudson va morir de la sida el 2 d’octubre de 1985, el meu pare, que va néixer el mateix any 1925 que l’actor, en sentir la notícia –ell i jo érem tot sols al menjador de casa nostra amb la televisió encesa-, el meu pare va dir en veu alta que sempre s’ho havia pensat, que Rock Hudson era homosexual. Jo aleshores era a punt de fer els 18 anys i partir cap a Barcelona a estudiar. El que no sabia el meu pare era que jo, més que no pas per Hudson, sempre m’havia sentit més atret pel protagonista de “La gata sobre el tejado de zinc”: Paul Newman també havia nascut el 1925.

Qui també va néixer el 1925 va ser Gore Vidal i als 21 anys va escriure “The City and the Pillar”, l’altra novel·la que vaig comprar ràpid i corrents a l’Oxford Street de Londres la darrera setmana del mes d’agost passat. No cal parlar de les distàncies de tota mena que hi havia ja aleshores entre la Menorca rural del meu pare i el Nova York dels darrers anys de la Segona Guerra Mundial.

Vidal explica al prefaci de la nova impressió del llibre el 1994 que un cop publicada l’obra per primera vegada el 1948 va enviar un exemplar a Thomas Mann, qui es va limitar a qualificar-la d’”obra noble”, però que en realitat no va llegir fins a alguns anys més tard quan l’autor alemany havia reprès l’escriptura de “Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull”. (No he llegit aquesta obra de Mann, però en vaig veure una versió cinematogràfica i ara fa poc la vaig aconseguir a la Buddenbrook Haus de Lübeck, la ciutat de naixement de l’autor.) Gore no va saber fins a principis dels anys noranta a través d’un biògraf de Mann que el seu llibre, considerat la primera novel·la obertament homosexual, havia impressionat l’autor de “Der Zauberberg”. I per força ho havia de fer: el fill homosexual de Mann, Klaus, s’havia suïcidat el 1949.

El noi homosexual de “The City and the Pillar”, Jim Willard, és al seu torn un noi de la tradicional Virginia que, després de tenir la seva primera experiència sexual amb Bob al costat del riu i haver-se enrolat aquest en la marina mercant, decideix marxar a Nova York i treballar en un vaixell creuer. Jim somnia a retrobar Bob i mentrestant, Siddharta cosmopolita, aprendrà de la vida: tindrà una relació amb un actor hollywoodienc egocèntric i amb un escriptor pessimista i frustrat, coneixerà Mary i tots tres viatjaran al Yucatán... Durant la guerra s’allistarà juntament amb l’escriptor a l’Exèrcit i serà transferit ell tot sol a les forces armades de l’aire. En serà dispensat en contraure reuma artrític, tornarà a Nova York i s’abandonarà a la vida sexual de la ciutat. Finalment rebrà una carta de la mare, que l’espera per Nadal i en la qual li informa que Bob s’ha casat i té una filla. Després de vuit anys Jim torna a la seva ciutat i s’ofega en la mentalitat conservadora dels seus, que l’intenten convèncer que s’estableixi i es casi jove: “settle down”. Es retroba amb Bob durant un sopar convidat per la seva esposa. El riu desemboca violentament en un hotel de Nova York després de prendre unes copes: Jim, ansiós per reprendre el cabdal vital que va néixer un dia durant la seva primera joventut, vol tornar a fer l’amor amb Bob. Però l’amic navega a contracorrent i s’hi resisteix. Jim, més fort que ell, l’acaba sotmetent.