Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Itàlia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Itàlia. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de novembre del 2010

Comenius Let's Travel!

Enllaç Let's Travel!


L’IES Joan Ramis i Ramis coordina a partir d’aquest curs i fins al 2012 un projecte educatiu del Programa d’Aprenentatge Permanent Comenius de la Comissió Europea. El títol en anglès del projecte és del tot explícit: “Let’s travel! Tourism, another way of learning”, que en català s’ha volgut traduir per “Anem de viatge! Turisme, un altre camí per aprendre”. A part de l’institut maonès, en el projecte hi participen escoles de sis països més: l’escola Kurt Tucholsky de Flensburg (Alemanya), el Liceu Colbert de París, l’Institut d’Instrucció Superior Orfini de Foligno (Umbria, Itàlia), l’Escola Pedro Ferreiro de Ferreira do Zêzere (Portugal), un institut de Silèsia (Polònia) i un altre d’Iskelderum (Turquia).

Un dels objectius del projecte és que tant els professors com els alumnes coneguin i donin a conèixer els pobles o les ciutats on estan situades les escoles des d’un punt de vista turístic (cultura, natura, esports, oci...). Es volen aprofitar les oportunitats que ofereix el turisme a l’hora de millorar el domini de les llengües estrangeres i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es pretén millorar també la capacitat de treballar en equip, de col·laborar i compartir experiències entre alumnes, professors i institucions educatives, ja sigui a l’hora d’aprendre, d’ensenyar o d’avaluar. Per últim es vol donar una nova perspectiva de la diversitat, les diferències i la varietat europea a l’hora d’integrar els països de la Unió.

A fi d’assolir aquests objectius durant els dos cursos del projecte alumnes i professors treballaran en tota una sèrie d’activitats conjuntes. Es crearà per exemple un bloc per a l’aprenentatge de llengües estrangeres (anglès, alemany, francès...), enfocat des del punt de vista del turisme i on es publicaran entre d’altres recursos de la xarxa i textos escrits pels alumnes. Des de París s’emetrà un programa de ràdio per a viatgers amb informacions i música dels set països participants en el projecte. Es realitzarà un reportatge sobre ecoturisme a les diferents regions, en el qual l’institut maonès donarà a conèixer el Camí de Cavalls. Es farà un jardí a Portugal amb plantes provinents de tots set països (verdures, flors, plantes aromàtiques...). Des de Portugal es coordinarà també l’elaboració i la publicació d’un llibre de plantes “Plants travel around Europe”. S’elaborarà un dossier amb informacions útils per a viatgers, tot comparant preus entre els diferents països. Es confeccionarà un joc interactiu: “Who wants to be a traveller?” Es dissenyarà un almanac per al 2012 amb un calendari de festes populars de les diferents regions. Es posarà en contacte els alumnes via email a fi que escriguin sobre ells mateixos i intercanviïn informacions rellevants des del punt de vista turístic. A hores d’ara s’ha creat ja el bloc del projecte, que també coordina el nostre institut i que es pot visitar a través de l'enllaç de més amunt.


A l’IES Joan Ramis i Ramis participen en el projecte setze professors i devers tres-cents cinquanta alumnes repartits entre diferents nivells, grups i assignatures. Els setze professors que hi col·laboren pertanyen als departaments de Ciències Naturals, Ciències Socials, Informàtica, Orientació, Educació Plàstica i Visual, Informàtica, Física i Química, Llengua i Literatura Espanyola, Llengües Clàssiques i Llengües Estrangeres.

Les activitats del projecte es distribueixen segons cursos i nivells i atenent al currículum de les assignatures. Així per exemple, a l’assignatura de Pàstica i Visual els alumnes de 1r d’ESO realitzaran entre d’altres un Cartell Comenius. Els alumnes de 4t d’ESO participaran activament en el projecte des de vàries matèries: també a classe de Plàstica dissenyaran dues pàgines del calendari coordinat per Itàlia, una dedicada a la diada de Sant Jordi del mes d’abril i una altra d’inspiració turística. D’altra banda alumnes d’aquest nivell participaran també en la creació del jardí de Portugal i en la realització del llibre de plantes des de l’assignatura de Ciències Naturals. L’aula 16 de 4t d’ESO esdevindrà Aula Comenius amb la col·laboració de la professora de Ciències Socials. El grup de 4t E, amb alumnes de diversificació, realitzaran el vídeo sobre la ruta ecoturística del Camí de Cavalls. En motiu d’això, el professor d’Orientació i el de francès i quatre alumnes viatjaran a principis de febrer a París, ja que tant el vídeo com el programa de ràdio es coordinen des de l’institut francès. Atenent al fet que l’escola portuguesa coordina la realització del llibre de plantes, quatre o cinc alumnes de 4t d’ESO visitaran, acompanyats de la professora de Ciències Naturals, Ferreira do Zêzere, on al maig se celebrarà una trobada d’alumnes i professors provinents dels set països del projecte. D’altra banda, alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat s’intercanviaran emails amb els alumnes de les altres escoles des de les assignatures d’anglès, francès, alemany, etc. i col·laboraran amb les seves aportacions en el bloc de llengües estrangeres.

Al marge de les mobilitats esmentades d’aquest curs a França i a Portugal, durant el curs escolar 2011-2012 el Ramis també viatjarà a Turquia, on l’octubre de 2011 se celebrarà una altra trobada d’alumnes i professors provinents de tots els països del projecte i on possiblement s’imprimirà el calendari. El viatge a Itàlia tant pot ser durant el mes d’abril de 2011 com el de 2012. Els alumnes hi viatjaran acompanyats de professors de Plàstica i Visual, de Ciències Socials i/o de Llengües estrangeres. El projecte educatiu europeu del centre preveu que es realitzin entre vint-i-quatre i vint-i-vuit mobilitats en total. També hi ha l’oportunitat de visitar l’escola polonesa.

Durant la segona setmana del mes de maig de 2012 el Ramis organitzarà l’última trobada de treball a Menorca, on el projecte serà finalment avaluat per professors dels set països participants i on se celebrarà el final del projecte amb la realització d’un programa d’activitats a l’escola, visites turístico-culturals, ecoturístiques i lúdiques i activitats d’oci a Maó i a l’illa.

A nivell europeu el projecte Comenius “Let’s travel! Tourism, another way of learning”, en el qual hi participen un miler d’alumnes i un centenar de professors, està subvencionat per la Comissió Europea amb 141.000€, que es destinen a un mínim de 168 mobilitats en total, a l’organització de les trobades i a la realització de les activitats.

dissabte, 9 de gener del 2010

La terza luna

Caro Massimo,

Ho appena visto il film“Un mondo d’amore” sobre la vita di Pasolini. Sono colpito: realmente squisito e spettacolare. E pensare che questa opera maestra mi è costata soltanto 5€ nell mercato de Piazza Repubblica... 

Come scrive Pier Paolo:
"Ti voglio bene!"


La terza notte
di luna piena,
fa ritrovare
gli amori perduti.
Stanotte spunta
la terza luna,
t'aspetto amore
sul lungo mare.
Tornerai, io lo so,
perché credo al destino,
perché ancora io t'amo
t'amo, t'amo...
La terza notte
di luna piena,
stanotte o mai
ti rivedrò.
. . . . . .

divendres, 3 d’agost del 2007

Fotos de Roma '04

Museu del Capitoli
 
Avui dematí, tot desant coses, he trobat el CD de les fotos de Roma -gener de 2004- i m’ha fet molta il·lusió. Feia temps que el cercava, em pensava que l’havia perdut entre viatge i trasllat i havia tornat a demanar les fotos a en Tòfol, amb qui vaig fer el viatge, i ell encara no me les havia enviat. Ara podré aprofitar per publicar-ne unes quantes al bloc. Potser fins i tot n’empraré alguna de meva per donar-li cara i cos, potser la de la Vil·la Albani, la del Coliseu, la del Fòrum, la del moix romà o la que estic darrera l’espectacular gàlata moribund del Museu del Capitoli. Però sobretot feia temps que les cercava per il·lustrar algunes entrades de la Suite Calbó que fan referència a Roma, concretament la foto del plafó del la Cambra dels Papirs del Palau del Vaticà, és a dir l’Al·legoria de la Història de Mengs, de la qual el pintor menorquí en va fer una còpia en un llenç que després va enviar al Príncep Kaunitz, el Canceller d’Estat de l’Imperi Austríac, i la de Júpiter i Ganimedes del Palau Barberini, també del mateix pintor saxó, el qual va regalar la pintura a l’historiador de l’Art Wickelmann. Vam descobrir aquest darrer quadre, juntament amb molts d’altres de la pintora Angelika Kaufmann, per pura casualitat. Va ser tota una sorpresa! En fi, tota una troballa, també, aquest CD, avui.

dimecres, 3 de gener del 2007

Siena & Sangimignano


14 h: "sto aspettando il pullman a Poggibonsi per andare a Sangimignano". Serà la segona sortida de Florència a fi d'endinsar-me en la Toscana... Ja som al bus!
* * *
Quin sol més meravellos: la Toscana! Vinyes, oliveres, cipresos i el clong de les campanes del bosc de cloquers de Sangimignano. Paisatge mediterrani des de la plaça més alta, i com que un sempre acaba establint paralel.lismes: el nostre paisatge, la nostra llengua llatina amb acolorides diferències. Una mare catalana de fills italians també explica a una noia italiana les mateixes diferències romàniques de l'una i de l'altra a prop de les meves orelles, i naturalment això torna a ser una altra casualitat.
La primera excursio fora de Florència, la vaig fer el dia de cap d'any a Siena: Piazza del Campo i Duomo. Aquell dia no va ser tan brillant com el d'avui, però es va fer de nit. El dia es va allargar i l'àpat va ser devers les cinc del capvespre: zuppa di ferro i maialino di latte. Va ser bo a un preu força assequible: 14'50€. I es va fer denit. Vaig decidir tranquil.lament prendre el tren una hora més tard. Em plaia veure una altra vegada el magnific campo amb l'esvelta torre del Palazzo Comunale. Com seria ara denit? La Piazza del Campo di Siena amb lluna plena, ara coberta ara descoberta pels darrers nuvols grisos toscans.
Fa una bona estona que tenc talent, però s'està tan bé aqui! Una dona music entona melodies a l'arpa i ara i adés canta una canço medieval. Dos francesos es fan fotos l'un a l'altre amb el paisatge de rerafons.
* * *
Els nuvols de l'altre dia a Siena em van enganyar i la lluna plena ha estat avui. No he gosat posar cap foto d'internet en aquest post perquè cap no reflectiria la realitat.

dimarts, 2 de gener del 2007

Pitti & Uffizi

Michelangelo, Tondo Doni

Avui he tornat a fer un d'aquells propòsits tan transcendents que solec fer de tant en tant: "si per una banda he dedicat bona part dels meus darrers vint anys a la cultura alemanya, bona part dels pròxims els dedicaré a la italiana. La gent d'aquest pais em fa riure de bon demati: em fa ser feliç. Ningu no pot lluitar contra el seu destí."

Faig cua per entrar a la Galleria degli Uffizi. Avui dematí era aquí a les deu, però la cua arribava gairebé al Ponte Vecchio -i jo que em pensava que avui dimarts 2 de gener ja no hi hauria tanta gent de vacances! La meva intenció era de visitar primer de tot la Galleria, peò he desistit de fer cua i me n'he anat al Palazzo Pitti. Afortunadament allà no n'hi havia. He decidit de visitar-lo, per tant. 

Més que no pas la residència dels Medici, el Palazzo Pitti representa per a mi el govern de la segona línia arxiducal dels Habsburg com a Gran Ducs de la Toscana. Ara bé, aqui ningú no parla del període dels Habsburg, sinó de Florència sota el domini dels Lorena. Sembla com si als florentins no els agradi haver estat governats pels austríacs i pefereixin referir-se a la dinastia francesa. Però tot i que l'emperador d'Alemanya Francesc I era descendent de la dinastia Lorena, qui aleshores en realitat tenia pes polític era la seva esposa, Maria Teresa d'Habsburg: els descendents del matrimoni eren sobretot coneguts per ser arxiducs d'Àustria.

Francesc I i Maria Teresa van esdevenir Grans Ducs de la Toscana el 1736 i plegats van visitar Florència solament una vegada, el 1737. També van visitar Siena, com era representat ahir en un quadre exposat al mostrador d'una banca al carrer principal d'aquesta ciutat. La segona linia dels Habsburg va governar la Toscana fins a l'època de la unificació italiana a finals del XIX, quan el pare de l'Arxiduc Lluís Salvador es va haver d'exiliar i recloure a les seves possessions de Bohèmia, a Brandeis. L'Arxiduc va néixer aqui a Florència. Aquesta cua dura més del que em pensava.

* * *

Ha estat excessiu visitar -després de la visita al Palazzo Pitti d'avui demati- tot seguit la Galleria degli Uffizi: un empatx d'art mal exposat, aglomerat, sense que se'n ressaltin les peces més rellevants. Més que no pas una exposició, un magatzem. El que més m'ha agradat: la galeria en si mateixa, els immensos finestrals, les vidrieres, ja que deixaven entrar la llum groga del capvespre toscà i que contornejava les escultures de marbre exposades als immensos passadissos. Les vistes eren com una successio de "vedutes" venecianes. La llum acaronava també el paisatge exterior, travessat per l'Arno i enaldit a banda i banda per cúpules i campanars. Més enllà, una possessió toscana circumdada per esvelts xipresos. I encara més enfora, els turons verds que s'encavalcaven. La posta enrogia la panxa dels núvols.

* * *

D'aquest quadre de Michelangelo, m'he fixat amb els nois del darrere, talment com si haguessin sortit d'Amado mio de Pasolini. Per cert, abans de venir a postar aquest escrit he passat per un parell de llibreries. Cercava una història de Florència sota els Medici i els Lorena i una bona biografia de Michelangelo.

Avui fa un any:

dilluns, 1 de gener del 2007

Nit de cap d'any a Florència



Florència 31 de desembre. Escric al llit d'aquest 3r pis del número 287 del carrer Vittorio Emanuele II de Florència i de sobte m'he posat content perquè, en obrir el balco, m'he adonat que plou. He arribat a quarts de set del capvespre després de passejar tot el dia. 

Feia aproximadament vint-i-quatre hores que havia arribat a la bella capital toscana. Massimo i Roberto, els meus amfitrions, em van venir a recollir a l'estació. Vam venir fins aquí a casa seva i després de poca estona vam tornar a sortir al carrer. També plovia i, desprevingut, em van haver de deixar un paraigua. Volia prendre de totes totes el primer contacte amb la ciutat, descobrir-la. Ja era denit. 

Vaig tornar a pujar al bus 14, que em va dur una altra vegada a l'estació. Demanant demanant vaig aparèixer... se'm va aparèixer sense haver-ho previst ni gens ni mica la Piazza della Signoria, amb l'esvelta torre del Palazzo Vecchio. Des d'allà al Duomo -impressionant!- i des del Duomo, una altra vegada a la Piazza della Signoria. Vaig continuar pel porticat de la Galleria degli Uffizi fins a l'Arno. El Ponte Vecchio il.luminat -Buon Natale!- el travessava un poc més enllà. Hi vaig anar. Va ser aleshores que em va venir la gana. 

Des del berenar que no havia menjat res i ja devien ser les vuit del vespre. Vaig entrar a un restaurant d'un carreró del darrere la catedral: zuppa di verdura i trippa alla florentina, és a dir callos. Mentre sopava feia esforços per enretirar la mirada del fill efebus d'una família nordamericana. Després de sopar em vaig recordar del Palazzo Pitti. Vaig cercar-lo en el mapa que m'havia deixat Massimo: havia d'acabar de travessar del tot el Ponte Vecchio i continuar. Allà s'alçava.

L'havia vist reproduit en paper i fa devers tres setmanes n'havia vist una rèplica a Munic, la residència dels Wittelsbach, reis de Baviera. De fet, molts edificis de Munic son còpia d'edificis florentins i italians, com la Llogia de Piazza de la Singoria. En aquella hora no hi havia ningu a la plaça del Palazzo Pitti. Vaig decidir tornar a l'allotjament que eren les deu de la nit. El 14 va tardar a passar per la Piazza del Duomo devers una hora.

Avui m'he aixecat a les nou, he berenat en un cafè de la Piazza Dalmazia i m'he disposat a tornar a recorrer la ciutat, aquesta vegada a la llum del dia, que s'anava aclarint a diferència d'ahir. Resumiré la passejada d'avui amb l'esment de la sensació omnipresent a cada moment que efectivament em trobo en una de les ciutats més belles del món. I a més de contemplar pedres, se me n'anaven els ulls reiteradament darrere uns altres ulls -blaus, verds, negres, marrons, mel-, darrere un cos i un altre cos, darrere la moda amb què cadascu se l'abilla de forma força semblant: jeans blaus caiguts per sota del cul deixant entreveure els calçotets negres, blancs, vermells de Nadal; abrics, casaques i caçadores fosques, moltes vegades més curtes que els jerseis, que per aquest motiu sobresurten per davall la cisa; bufandes tricolors i tot tipus d'accessoris: ulleres de sol de marca immensa tot i l'absència de l'astre. Esportives o botes. Bosses en bandolera. Molts joves s'havien depilat les celles i havien fet algunes sessions al centro d'abbronzatura. Admirant l'un i l'altre, jo anava fent el meu cami. M'abellia ser defora i no palplantar-me darrere les immenses cues...

He pensat que visitaria museus a partir del dia 2. Per això he decidit dinar d'hora per aprofitar l'hora que tothom dina per anar a veure només el David a la Galleria dell'Accademia. En sortir he continuat passejant, he tornat a creuar el riu i he pujat fins a la Piazza de Michelangelo a fi de disfrutar de la primera vista panoràmica de la ciutat sencera. Massimo em va dir ahir que en aquesta plaça i per tot el centre de Florència se celebrava la nit de cap d'any. 

Ara se senten alguns petards al carrer i no sé si s'ha aturat de ploure, però jo ja no sortiré. La pluja ha resolt el dilema davant la vessa de tornar al centre. Acabo de tornar a intentar començar a llegir Amado mio de Pasolini. Fa dies que no aconsegueixo llegir amb continuitat. Són les deu i encara plou.

Milà i Tamara de Lempicka



Florència, 31 de desembre. Fa quatre dies que som a Itàlia. Vaig arribar a Milà via aèria el 27 de capvespre. En poques hores vaig passar de la càlida nitidesa dels colors menorquins a la fredor de la boirosa capital lombarda. Durant els tres dies milanesos en cap moment no es va aixecar la boira. Aixi i tot em vaig passejar per la ciutat, des del primer moment i tot just després d'arribar i de deixar l'equipatge a l'hotel Monopole de la Via Fabio Filzi 43, molt a prop de l'Stazione Centrale. 

Els carrer eren deserts en aquella hora ja fosca. Abans d'arribar al Duomo, el primer noi italià es va returar davant d'un mostrador amb la intencio d'encetar conversa d'un moment a l'altre. Després d'intercanviar salutacions cadascu va proseguir el seu cami. El Duomo se'm va aparèixer blanc fantasmagoric entre la boira grisa, res a veure amb la gernacio turistica i consumista de l'endema: Prada, Louis Vuitton, Giorgio Armani, D&G, Gucci, Chanel. 

L'endemà al mati després de berenar els carrers em van portar primer de tot al Teatro alla Scala, hi representaven Lo schiaccianoci. Al bell mig de la plaça, Leonardo da Vinci. Vaig travessar la Galleria Vittorio Emanuele. La Pinacoteca de Brera no em va semblar gens extraordinària, susceptible d'oblidar del tot. La Via Dante em va portar despres al Castello Sforzesco, vaig circumdar-lo sota la pluja. 

El tercer dia, el 29, vaig decidir visitar l'exposicio de Tamara de Lempicka al Palazzo Reale. Em vaig comprar un poster d'un dels seus quadres amb la intencio d'emmarcar-lo i penjar-lo a la sala de ca meva, ja que s'adiu amb l'època i amb els colors de l'espai i dels mobles. A banda d'aquestes visites culturals, dues visites de relax a la sauna Metrò i dues més de gastronomiques a El Carajo, un restaurant hispanoamericà ple de clientela immigrant, tota india, on em vaig crospir, entre d'altres, un Sudado de Pescado: bonissim i molt lleuger!

dimecres, 13 de desembre del 2006

Camera dei Papiri


Mengs, Al·legoria de la Història
Palau del Vaticà

Per començar a llegir la Suite Calbó clica al títol
1775 – 1776

El Príncep coneixia a la perfecció quina havia estat l’evolució de Mengs i sabia que de petit el seu pare l’havia fet tancar de sol a sol al palau del Vaticà, amb una botella d’aigua i un pa davall el braç, perquè hi copiés els frescos del seu homònim, el pintor renaixentista Rafael. Ismael Mengs havia fet batiar el seu fill Anton Rafael: Antonio era el nom de pila de Correggio i Raffaello el de l’artista d’Urbino. Una vegada consagrat ell mateix com a artista, el 1772 Mengs va pintar una Al·legoria de la Història al palau del Vaticà. De fet, el primer treball que havia encarregat Kaunitz a Calbó va ser la còpia d’aquesta obra, però l’agost de 1774 encara era coberta, a la Cambra dels Papirs hi havia artistes que feinejaven i s’acabaven de fer les obres de pavimentació. Calbó finalment hi va començar a treballar l’octubre de l’any següent. La reproducció, feta en cinc peces, i el disseny de l’arquitectura de la cambra, que l’estudiant va fer per iniciativa pròpia, arribaven a Viena l’abril de 1776. Traduït de l’italià, referint-se a l’Al·legoria de la Història, Kaunitz va escriure el següent a Brunati: “si en aquestes produccions Mengs ha sabut imitar així de bé la labor de Rafael que regna al Vaticà, és digne de lloança l’estudi i el mèrit del copista en haver sabut treure i esprémer així de bé l’esperit i la manera de Mengs i Vostra Senyoria Il·lustríssima podrà assabentar-lo de la meva particular satisfacció”.
* * *
La Suite Calbó continua a l'Església de Sant Eusebi

dilluns, 27 de novembre del 2006

Mengs, "Júpiter i Ganimedes"




Per començar a llegir la Suite Calbó clica al títol

Winckelmann, autor de les Reflexions sobre la imitació de les obres d’art gregues en la pintura i l’escultura i de la Història de l’Art de l’Antiguitat, s’havia convertit amb aquestes dues obres en el pare de la Història de l’Art i l’Arqueologia modernes. Deu anys abans del seu assassinat, Winckelmann havia fet el primer dels seus quatre viatges per treballar en les excavacions de Pompeia i Herculà. Aleshores era rei de Nàpols Carles IV, el futur monarca espanyol a la cort madrilenya del qual seria pintor Anton Rafael Mengs. De fet, Mengs va ser el deixeble predilecte de Winckelmann, després de guanyar-se el seu favor per art de mistificació. Aprofitant l’entusiasme generat per les noves troballes d’art antic i juntament amb el jove pintor i restaurador Casanova, germà del famós aventurer, Mengs va tenir la perversa idea de pintar un fresc tot emulant els de les cases de les ciutats recentment excavades i fer-lo passar per autèntic. Goethe narra aquest fet en el seu diari del viatge a Itàlia. En descriure la falsa pintura diu que “hi ha representat Ganimedes, que allarga a Júpiter una copa de vi i en rep a canvi un bes” i afirma “amb seguretat no haver vist (...) res de millor que la figura de Ganimedes”. Mengs va fer aparèixer el fresc com si fos original a Roma. Winckelmann, que llavors era bibliotecari, secretari privat i home de companyia del cardenal Albani, s’hi va entusiasmar i va decidir protegir l’artífex de la pretesa troballa arqueològica. Mengs va començar a esdevenir així el referent ineludible del Neoclassicisme en pintura i l’artista més cobejat i cotitzat per les corts àuliques d’arreu d’Europa.

-

La Suite Calbó continua amb l'ambaixada útil
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...