 |
| Giroust, Edip a Colonos 1788 |
Dues pintures, per finalitzar la lectura de les
tragèdies de Sòfocles Edip Rei, Edip a Colonos i Antígona. Dues obres de dos pintors del XVIII, per
elegir un segle a predilecció en què es va saber amar els clàssics de forma
renovada. Neoclàssics per la nova
reinterpretació de textos grecs i el tractament de la nova visió en dibuix i
pintura.
El primer Edip a Colonos, de
Jean-Antoine-Théodore Giroust, representa Edip, cec i bandejat de Tebes, amb
les seves dues filles, Antígona i Ismene, juntament amb Polinices, el seu fill gran. Giroust havia estudiat pintura
a París amb Joseph-Marie Vien, fins que el mestre se’n va anar a Roma amb el
seu deixeble David per dirigir-hi l’Acadèmia de França. Giroust va partir ell mateix cap a Roma al
1778, al mateix temps que el pintor menorquí Pasqual Calbó, que tot justa havia
estat estudiant a l’Acadèmia, abandonava la ciutat de camí cap a Viena.
 |
| Harriet, Edip a Colonos 1798 |
El segon Edip a Colonos és de Fulchran-Jean
Harriet, pintor deixeble al seu torn de Jeacques-Louis David i qui també va
estudiar a l’Acadèmia de França a Roma, seu del nou moviment artístic
neoclàssic.
Cansat del camí, Edip Rei s’asseu a Colonos després
d’haver fugit bandejat pels seus de Tebes –així com ell mateix havia proclamat-,
vell i auto immolat cec en haver sabut que l’assassí del seu pare havia estat
ell, així com havien revelat els oracles pitis de Delfos i li havia anunciat el
cec visionari Tirèsias, després d’haver descobert també que era fill de la seva
esposa i pare de les seves germanes. Antígona
l’acompanya i el guia. Mentrestant, els
fills mascles d’Edip es barallen per la possessió del regne del pare: el petit també
ha fet bandejar el gran de Tebes i el gran es revolta contra la ciutat al front
de l’exèrcit d’Argos.
Polinices, el fill gran, demana a Edip la seva
benedicció en la batalla, el qual no cedeix als precs preveient la mort del
primogènit i del secundogènit en lluita fratricida. En tornar-se a aixecar una altra vegada del
setial de Colonos, a prop d’Atenes, Edip guiarà ell mateix els seus passos cap
a la seva mort, pels déus volguda, acompanyat del rei Teseu, qui guardarà el
secret de la seva nissaga.
