Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Platt Lynes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Platt Lynes. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 d’abril del 2013

André Gide, Corydon

La meva dedicació a la llengua francesa dels darrers temps m’ha duit –entre d’altres- a la lectura de dos llibres d’André Gide: L’immoraliste i Corydon.  La lectura en general –i en original- és un dels meus principals motius de tal dedicació.  Vaig llegir els Falsificadors de moneda fa més de deu anys, i ara mateix només en recordo la dificultat de comprensió, tot i que es tractava d’una traducció –o precisament per això. 

George Platt Lynes, André Gide 1932
L’interès per Gide rau en altres motivacions no manco personals –i intel·lectuals- al marge de les purament lingüístiques, és clar.  Ara mateix em ve al cap l’admiració que sentia Klaus Mann per l’autor –segurament per l’home també- i per això em demano si Klaus no el devia posar en paral•lel al seu pare.  Concloc per mi mateix -potser de manera massa irreflexiva però ben exculpatòria per espontània- que Gide superava Thomas Mann en autenticitat, i no ja tant quant al fet literari com quant al purament vital.  En qualsevol cas, una de les característiques que sobresurt i provoca admiració –la meva- és la seva honestedat i la seva sinceritat.  No de bades a Corydon, Gide hi denuncia la hipocresia dels costums, de les moeurs, acceptades i en ús.

André Gide va néixer entre escorpí i sagitari, i això no explicaria res si no fos per dos dels seus fats: la sexualitat i els viatges, el frenètic i escandalitzant onanisme dels anys joves, el no manco escandalitzant –per extra ordinari i incomprès- uranisme posterior, juntament amb les altres descobertes geogràfiques del món físic i sociocultural –l’Àfrica del nord i la negra- i les biologies dels sentiments.  Les venes artístiques –músicals i literàries- eren –segurament també- vies emetents de sang astronòmica obertes en un cosmos anhelant de llibertat i autonomia, on hi polsava la vida subjecta a l’experiència terrenal.  

El metge Corydon abandona la medicina –tants se’ns en fot també!- i s’avé a encetar dialogar sobre la història natural –zoològica i humana-, enfrontant la natura a la contra natura, és a dir –paradoxa- als costums assenyalats-, defensant la voluptuositat per sobre de l’instint sexual motor reproductor –se’ns en torna a fotre!-, per a la fi concloure –de forma prou convicent- amb una superproducció seminal de l’element masculí.  Arremet dialogant contra els prejudicis i els tabús i s’endinsa en la història, la literatura i les belles arts –les de l’antiga Grècia- per trobar una civilització més acostada –sociològicament- a la natura humana –avui contra natura per a molts dreçats- i explicar-se de retruc –i moralment- a si mateix, tot assumint de tal forma el propi desig homoeròtic: la pederàstia de relacions entre un adult experimentat i pedagog i un adolescent per esculpir a través del mestratge.  Gide sorprèn invertint el fons contra natura de la forma més natural.

  
Marc Allégret, Avec André Gide

dilluns, 23 de juliol del 2007

Berlín 2000.03.03 (I) Apunts

George Platt Lynes, Dalí

Som al metro. A punt per sortir-ne. M’acab d’adonar que no he validat el bitllet. Afortunadament, no hi ha cap revisor. Ara surt.

Torn a ser al metro. Sembla que no hi ha sort: la Neue Nationalgalerie roman tancada fins a finals de març. Me’n vaig al barri de Prenzlauer Berg, a la Oranienburgerstraβe, on hi ha la nova sinagoga de la ciutat.

Som a l’Oranienburgerstraβe i em dirigesc al museu Hamburger Bahnhof. Tot anant cap allà pas per davant l’hotel on ens vam estar el cap d’any de 1999: Neues Tor, que és efectivament a la Invalidenstraβe, és a dir el mateix carrer on es troba el museu. La parada de metro del museu és la Zinnovitzerstraβe.

El que deia: el març deu seu un mal mes per anar de museus per Berlín. Al Hamburger Bahnhof tampoc no es poden visitar totes les sales. El més interessant que he vist ha estat el Mao d’Andy Warhol. A la llibreria he fullejat un llibre de fotografia de George Platt Lynes, un fotograf americà de la primera meitat del segle passat que va retratar artistes i escriptors com Thomas Mann, E.M. Foster, Jean Cocteau o Dalí. Els seus actes masculins són bellíssims, impressionants quan un pren consciència de l’època en què les fotos, en blanc i negre, van ser preses.

Torn a ser de tornada a l’Oranienburgerstraβe per dinar, davant la porta d’un forjador d’escultures de ferro, al costat del Tacheles, un cafè alternatiu d’aquesta part de la ciutat amb un pati interior amb taules i bancs i expiracions i olors denses de marihuana.

Mentre anava al museu m'he banyat. Plovia a bots i barrals. Ara mateix acab de posar-me els mitjons que he comprat aquí a la cantonada. Em sent millor amb els peus calentets. Sort que per a això també hi ha solució.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...