Fènix, Arizona

Quan vaig acabar d’escriure la cronica anterior, vaig anar a l’estacio d’autobusos per prendre’n un cap a Heathrow. Al final no em quedava tant de temps com em pensava per anar des de l’estacio Victoria a l’aeroport. No vaig haver de correr, pero em vaig arribar a posar nervios. Vaig demanar informacio a un conductor perque no veia indicacions enlloc. El conductor em va indicar un punt “verd” d’informacio. Alla mateix vaig poder comprar el bitllet, 11 lliures. L’autobus sortia a les doze i el trajecte durava quaranta minuts. Em vaig dirigir cap a l’edifici blanc, l’estacio des d’on sortia l’autobus de Heathrow. Vaig demanar quin era, vaig pujar-hi. El trajecte va durar quaranta minuts i encara havia de trobar el mostrador per embarcar. Havia d’anar a la Terminal 4 i era necessari prendre un Transfer. El tren no arribava, duia retard i el trajecte fins a la terminal durava quatre minuts. Gracies que ja tenia targeta d’embarc vaig poder facturar rapidament la maleta i dirigir-me cap a la porta de sortida, que va resultar ser a la quinta forca. El avio era un boing 747 …, amb planta superior a la part del davant i unes ales immenses.

Vam sortir de Londres, vam virar cap al nord-est i ens vam dirigir cap a Islandia i Groenlandia. Abans de penetrar al continent pel Canada i prendre rumb cap al sud-oest america, vaig veure per la finestreta els gels procedents de les glaceres que suraven damunt la mar. L’arribada a Arizona amb l’avio tambe va ser espectacular, volavem entre ennuvolats blancs i compactes sobre el desert de roca vermella i calenta i ens dirigiem a la Vall del Sol –Valley of the sun, una immensa planura entre muntanyes, la qual l’home havia convertit en una enorme ciutat jardi gracies a una descomunal presa hidraulica construida en el decurs del riu de la Sal –Salt River. Fènix es una grandissima ciutat jardi reclosa entre muntanyes, Camelback Mountain es una d’elles, el Pic de la Dona, una altra. Vaja! ara no em record com es dona en llengua indigena, un moment que ho cerqui… Squaw Peak.