12 d'agost. Ultim dia a San Francisco, flashback al primer dia en aquesta ciutat: vaig arribar-hi acompanyat, pero posem que ho vaig fer tot sol i que tal companyia s'hagi desintegrat en el temps. Des de l'aeroport vam anar amb taxi a l'Hotel Caremont de Berkeley, potser l'hotel mes luxos de tota la badia. Des de la finestra o des de la terrassa del cafe restaurant es pot contemplar l'sky line de la ciutat a contrallum del sol a ponent: una vista excessivament espectacular per compartir l'estada amb la persona equivocada. Vam agafar el BART, el metro de San Francisco que tapona les orelles en enfonsar-se sota el llit de la badia, i vam davallar a l'estacio de Civic Center, no gaire enfora del City Hall. Vam caminar fins a Market i vam enfilar el carrer, que travessa la ciutat des d'Embarcadero fins a Castro. A mig cami van comencar a apareixer les banderes amb l'arc de Sant Marti, simbol de la Gay Comunity -diguem-ho aixi ara, sense ensumar les flaires que es desprenen del terme. Els estandards son penjats verticalment a cadascuna de les faroles. Feia llum mediterrania de mig capvespre, llum groga que perfila els elements geografics i urbanistics directament o els retalla nitidament a contrallum: successio de valls i turons, Noe Valley, Twin Peaks,... A la cruilla entre de Market amb Castro, la immensa bandera que oneja horitzontal -erecta- per la forca del vent del Pacific.
El "Grand Tour" era el viatge de formació que feien els joves europeus al llarg del segle XVIII pel nostre continent. El destí predilecte era Itàlia. A l'illa de Menorca hi van fer escala molts joves britànics. Per a mi aquest bloc és un dietari dels meus viatges, ja siguin geogràfics com purament vitals, d'aquells tours que fa l'ànima tant si la transporta el cos com si no.
dimecres, 16 d’agost del 2006
"Tales of the City: flashback"
12 d'agost. Ultim dia a San Francisco, flashback al primer dia en aquesta ciutat: vaig arribar-hi acompanyat, pero posem que ho vaig fer tot sol i que tal companyia s'hagi desintegrat en el temps. Des de l'aeroport vam anar amb taxi a l'Hotel Caremont de Berkeley, potser l'hotel mes luxos de tota la badia. Des de la finestra o des de la terrassa del cafe restaurant es pot contemplar l'sky line de la ciutat a contrallum del sol a ponent: una vista excessivament espectacular per compartir l'estada amb la persona equivocada. Vam agafar el BART, el metro de San Francisco que tapona les orelles en enfonsar-se sota el llit de la badia, i vam davallar a l'estacio de Civic Center, no gaire enfora del City Hall. Vam caminar fins a Market i vam enfilar el carrer, que travessa la ciutat des d'Embarcadero fins a Castro. A mig cami van comencar a apareixer les banderes amb l'arc de Sant Marti, simbol de la Gay Comunity -diguem-ho aixi ara, sense ensumar les flaires que es desprenen del terme. Els estandards son penjats verticalment a cadascuna de les faroles. Feia llum mediterrania de mig capvespre, llum groga que perfila els elements geografics i urbanistics directament o els retalla nitidament a contrallum: successio de valls i turons, Noe Valley, Twin Peaks,... A la cruilla entre de Market amb Castro, la immensa bandera que oneja horitzontal -erecta- per la forca del vent del Pacific.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada