Sexe adolescent

Aquests semblen ser els fets, primer sense distincions de gèneres: quatre adolescents de tretze anys han mantingut sexe en comú.  Un delicte? Un cas de jutjats? Un escàndol?  Responeu-vos a vosaltres mateixos abans de continuar...  Encara abans de seguir, formularem els presumptes fets de dues altres maneres: tres al·lots de tretze anys han fet sexe amb una al·lota de la mateixa edat.  I ara –gairebé- per finalitzar, una tercera formulació: una al·lota de tretze anys ha fet sexe amb tres al·lots de la mateixa edat. 

Les tres frases són gairebé idèntiques a nivell estructural, però intueixo que la interpretació barata.  Al marge de l’edat adolescent dels participants –cert!, es tracta de menors-, probablement la diferència fonamental rau en el grau de neutralitat interpretativa: en no especificar-se els gèneres, la primera és força més neutre que les dues següents i la significació de les altres dues és prou diferent atenent la focalització dels subjectes: els tres al·lots que han fet sexe amb una al·lota a la primera i l’al·lota que ha fet sexe amb tres al·lots a la segona. 

Si es tractés d’establir possibles responsabilitats i culpables –si fos aquest el cas en uns fets ocorreguts entre adolescents menors-, la interpretació d’una formulació i l’altra resulta segurament prou diversa: en la primera els tres al·lots... possibles inductors?  En la segona... com qualificar la segona? Com es qualifica el fet que sigui una al·lota que hagi fet sexe amb tres al·lots?  De ben segur bastant diferent de com s’interpreta o es qualifica aquesta quarta formulació, tot alterant els gèneres: un al·lot de tretze anys ha fet sexe amb tres al·lotes de la mateixa edat.  Ben diferent, no és ver? Em faig molt enfora de la realitat a l’hora de pensar que no es considera ben bé el mateix el fet que una al·lota hagi fet sexe amb tres al·lots que el fet que un al·lot hagi fet sexe amb tres al·lotes?  Ara ho afirmo: una al·lota és considerada molt pitjor que un al·lot: ell resulta ser un heroi, un ‘tio guai’ que s’ho ha sabut muntar amb tres noies a la vegada.  Efectivament vivim en una societat masclista, perversa en les interpretacions i plena de prejudicis.

La cosa no acaba aquí.  Prosseguim amb els detalls dels fets prejutjats, perquè el tipus de pràctica sexual torna a ser força susceptible de connotacions: sembla ser que la noia ha fet una fel·lació a dos dels nois.  Ai las! Connotacions prou negatives també, comparades amb altres tipus de pràctiques sexuals. Però el més greu del cas –i vull subratllar 'greu' per si qualcú pensa en dolent- és que mentre la noia feia la fel·lació consecutiva a dos dels nois, l’altre noi ho enregistrava tot. 

L’incident primigeni s’ha embrutat encara més des del moment en què l’enregistrament ha estat enviat a través de telèfons mòbils i -crec que també- de les xarxes socials, primer a partir dels amics i amics d'amics fins a arribar després als adults: mares i pares, professors, comunitat educativa i societat en general, local i global.  El diari de Menorca d’avui publicava la notícia en primera pàgina, un diari –per cert- amb participació majoritària del bisbat de l’illa, així com tenc entès.  Ja m’enteneu... o que cadascú en faci la interpretació pertinent que li sembli.  Però que sàpiga també que el diari catòlic citat ha estat el primer a qualificar literalment l’enregistrament de ‘video porno’, en primera plana, com deia.

Particularment he narrat els presumptes fets –també de forma pública, tot i que aquest sigui un blog ben personal- per intentar fer una intersecció diferenciada entre el que hauria d’haver acabat sent una simple al·lotada, que s’hagués pogut solucionar amb la justa intervenció de les parts implicades (els al·lots i els progenitors), i el mal ús de mòbils i xarxes socials amb connivència dels adults, juntament amb les males pràctiques periodístiques.  No hi ha necessitat que pares i mares permetin dur als seus fills mòbils a l’escola, on la responsabilitat és en mans dels ensenyants, els quals l’assumeixen sense tals enginys i en denuncien l’ús.  Tampoc no hi ha necessitat d’esbombar els fets en les portades dels diaris: si es tracta de menors, el primer de tot és protegir-los. 

En el tractament i la interpretació dels fets hi ha molta hipocresia i prejudicis, bastant mala voluntat, altes dosis de masclisme i no manco mentalitat petit burgesa i provinciana cultivadora del xafardeig.  Em pregunto –i em responc a mi mateix- on comença el delicte: justament en aquella intersecció.  Mentrestant no em puc treure del cap el patiment d’aquesta innocent criatura i la dels seus pares en tota l’estona, alhora que m’escandalitza molt més l’escàndol que no els fets en si.  La perversa pornografia informativa sobrepassa en excessiu escreix la dimensió dels fets.