Sa Sínia des Cuc

Fa quatre dies que vaig arribar de Baviera i aquesta foto va ser presa l'endemà dematí des del terrat de ca meva. Ha començat la vida quotidiana a Sa Sínia des Cuc. És època d'exàmens a la feina. M'aixeco de més de matí que no ho solia fer a ca ma mare a Mercadal. Em faig el cafè i bereno tranquil·lament al menjador il·luminat. El finestral dóna al pati i el pou emblancat m’encega. Em dutxo i surto al carrer, carrer de la Reina, de Sant Ferran, d’Anuncivay, de la Infanta, Nou... Aquests dies he anat a comprar coses que em feien falta per a la casa, una cortina de dutxa, un setrill, un colador per la llet... i m’he aturat a comprar peix al mercat, un cap-roig, una mòllera, musclos... També he comprat al supermercat de davall del Carme, oli, sucre, arròs, farina... i he anat a una botiga de marcs perquè m’emmarquessin l’expressionista Blaues Pferd de Franz Marc.  M’encanta sortir de casa i fer els enviats al dematí i contemplar la ciutat que he triat per viure, la ciutat on vaig néixer, cap ben alt contemplant les finestres colonials de guillotina dels edificis revolucionaris, descobrint un escut heràldic botifler, una cúpula, una torre, un observatori corsari, una claraboia amb una veleta al capdamunt assenyalant el nord... 

Torno a casa i m’assec a fer feina en aquesta habitació que dóna a Sa Sínia, a cercar articles de premsa alemanya, de l’Spiegel, Frankfurter Allegemeine Zeitung, Süddeutsche Zeitung, die Zeit... Immigració i integració, canvi climàtic, països àrabs, internet i altres mitjans de comunicació..., temes del pla d’estudis que m’interessen. Es pot dir que darrerament sé el que passa al món gràcies a la premsa alemanya, sense televisió com estic, sense comprar els diaris locals ni nacionals ni espanyols. De tant en tant m’entretinc actualitzant els blogs, el portfolio d'alemany, el de Sa Sínia, es cultural, el de Menorca gay o aquest mateix, el gran tour. Després dino, de peix, és clar, aquests darrers dies, i me’n vaig a fer feina. 

Abans de començar les classes entro a l’aula multimèdia i encara em passo una altra bona estona buscant i imprimint material per a les classes. L’hora de començar-les és a les cinc del capvespre. Alguns dies les acabo a les nou i d’altres a les set. Si és aquest darrer cas, me’n torno a l’aula multimèdia, perquè no debades en som l’encarregat. Fa dos dies que quan he sortit de treballar ploviscava. Avui he sopat i ara escric. Ahir vaig telefonar a Franzi i se'n va alegrar molt. Esperava la meva trucada. Avui migdia ha partit cap a Hamburg a fer-hi el cap de setmana. Ara me’n vaig a dormir. Bona nit! Ara s'ha tornat a posar a ploure, a bots i barrals.

Traunstein, Baviera

Franz Marc 1911, Blaues Pferd. Lenbachhaus

Som al tren de Traunstein, una ciutat petita dels Alps bavaresos, en direcció a Munic. Les muntanyes nevades s'aixequen al sud, a la meva esquerra. Faig el trajecte de tornada. El d'anada, el vaig fer ahir de capvespre i ja era fosc. A Traunstein hi viu Franzi, l'al·lot que vaig conèixer el mes de març al bar Zweistein de Salzburg. Prest passarem amb el tren per l'estació de Prien am Chiemsee, quinze anys després. Era el segon lloc d'Alemanya que vaig visitar després de Frankfurt. 

Quan ahir vaig arribar a l'estació de Traunstein, vaig telefonar a Franzi -així havíem quedat. Em va passar a recollir amb el cotxe al cap de deu minuts. El primer que vam fer per celebrar el reencontre -a proposta seva- va ser anar a fer una cervesa a la Güterhalle. Acabam de passar amb el tren per la riba del llac Chiemsee. Vam estar parlant una bona estona i no vam deixar d'expressar la magnífica decisió d'haver volgut retrobar-nos. Després em va convidar a ca seva, un pis d'uns setanta metres quadrats, em va dir, que comparteix amb un company. Han passat nou mesos des de Salzburg i semblava que reprenguéssim les carícies de la nit anterior. 

Després d'unes quantes hores vam tornar a sortir a la neu per anar al Kafka, una discoteca on Franzi havia quedat amb unes amigues. Eren les deu i mitja de la nit. El llac torna a aparèixer una altra vegada, ara a l'esquerra. Havíem començat amb cervesa, havíem continuat amb una botella de vi negre italià a ca seva i a la disco de Traunstein vaig demanar-me un gin amb tònica. Al final vam acabar ballant tots plegats i divertits: un local de dissabtes, copes, cigarretes i ballaruques. Un ambient polit. La música era gairebé tota llatina i els bavaresos es deixaven endur pels ritmes calents, amb intens contrast amb l'exterior nevat. Havia estat un encert botar del llit i plantar-se allà. A Franzi li agrada ballar i es va sentir lliure i feliç. Vam anar a dormir a una hora prudent. Jo m'havia d'aixecar prest per agafar el tren de tornada a Munic i a l'aeroport. Vam caure derrotats al llit i hem dormit fins avui de matí a les set i mitja: "kuscheln, kuschelig". 

Franzi ha arravat el berenar: musli, cafè amb llet, pa amb pipes de carbassa, mermelada de fràgola feta per sa mare... Berenar entranyable al bell mig dels Alps. Finalment hem hagut de córrer perquè jo pogués prendre el tren. El tren s'ha aturat ara a Rosenheim, camí de Munic. "Out of Rosenheim" es diu l'original de la pel·lícula "Bagdad Café". Esper que Franzi se senti esperonat a visitar-me a Menorca.

Faune Barberini, Gliptoteca (Munic)

Munic, Kr@aftAkt, un cibercafé super agradable aquí al centre de la ciutat, al barri gai, cantonada amb Müllerstraße, no gaire enfora de la Hans-Sachs-Straße 20, on m'estic aquests dos dies. Hi vaig arribar ahir un quart d'hora abans de les dotze de la nit després d'un viatge de cinc hores des que vaig sortir de Maó a les sis i mitja del capvespre. En realitat gairebé increîble, plantar-se a la capital de Baviera en tan poc temps des de Menorca. Jacob em va rebre molt amablement i avui de matí he berenat amb Harrald, un amic seu austríac de Graz que també s'està uns dies aquí i que normalment a l'estiu viu i treballa a Santanyí. 

He sortit de l'apartament a les dotze del migdia. Feia un cel claríssim de tardor i he passejat pel centre de la ciutat, Sendlinger Tor, Marienplatz, l'òpera, el palau residència dels Wittelsbach, la universitat... He arribat fins a la Gliptoteca i el Lenbachhaus. No he visitat cap dels dos museus. Ha fet tan bon dia que em sabia greu tancar-me entre quatre parets, per molt de plaer que pugui suposar contemplar els acolorits quadres de l'expressionisme alemany. A la Gliptoteca només hi he badat al vestíbul. N'he tingut suficient amb reveure el faune Barberini. Després he decidit venir cap aquí al barri amb la finalitat de trobar un cibercafè i n'he trobat aquest de magnífic. Acab de prendre un cafe late. L'única cosa que he pres des del berenar. Potser ara em menjaré una bona Bratwurst en algun dels animats mercats nadalencs del centre de Munic.