Intel·ligència múltiple

Dilluns dia 18 d’agost vam començar la segona i darrera setmana del curs de Munic amb un altre tema: estratègies d’aprenentatge. Hi assistia una ponent: Frau Schmidjell, una dona vestida de forma objectiva –és una manera de dir-ho. Ens va presentar la teoria de la intel·ligència múltiple: “Multiple Intelligences: New Horizons", de Howard Gardner. “Professor of Cognition and Education at the Harward Graduate School of Education, així és com se’l presenta a la biografia de la seva Homepage.
Gardner parteix del fet que no hi ha una única intel·ligència mesurable, sinó que més aviat hi ha diferents determinants de la intel·ligència. En la seva teoria diferencia en principi ser àmbits de potencial humà clarament acotats entre ells. Aquests set camps els va anomenar “Intel·ligències”.
Intel·ligència intrapersonal. Autoconeixement, capacitat d’entendre els propis sentiments, les pròpies debilitats, els punt forts i els desitjos, és també l’habilitat d’utilitzar-los a fi d’expressar-se i actuar en concordança. Aquesta intel·ligència ens capacita d’una banda per reflexionar sobre les pròpies experiències i els propis processos de pensament i de l’altra a diferenciar entre múltiples i diversos estats interiors. La intuïció té a veure amb la intel·ligència intrapersonal, així com també l’espiritualitat.
Intel·ligència interpersonal. Sensibilitat vers els estats d’ànim, els sentiments, les motivacions i els desitjos d’altra gent juntament amb la capacitat de reaccionar-hi en concordança. A través d’aquesta intel·ligència podem treballar plegats els uns amb els altres. D’una banda ens confereix simpatia i compassió pels altres i de l’altra responsabilitat social. Per mitja de la intel·ligència interpersonal podem escoltar amb atenció, negociar, solucionar conflictes i sortir-nos-en amb persones i grups diferents.
Intel·ligència corporal i cinestètica. Control corporal i la capacitat de moure’s de forma hàbil entre el món dels objectes. Amb l’ajuda d’aquesta intel·ligència ens expressem corporalment, llenguatge corporal: ballar, jugar... També el coneixement del nostre cos com a objecte.
Intel·ligència lingüística. Sensibilitat envers el to, el ritme i el significat de les paraules i cap a la llengua en les seves diverses utilitzacions. Aquesta intel·ligència està en relació amb l’argumentació, el debat, la persuasió i la narració d’històries. Es pot reconèixer en persones que poden parlar amb fluïdesa i de forma expressiva i que saben explicar bé.
Intel·ligència lògico-matemàtica. La capacitat de reconèixer estructures lògiques i matemàtiques i de fer deduccions, també deduccions en cadena, l’habilitat de classificar informacions, d’analitzar i de formular teories, de plantejar hipòtesis, de veure patrons, regles i relacions. Aquesta intel·ligència es pregunta com i per què.
Intel·ligència musical. La capacitat de percebre ritmes, tonalitats i diferents formes d’expressió musical, de gaudir-ne i de generar-ne de forma conscient. A través d’aquesta intel·ligència les persones tenen una “bona oïda” i tan poden retenir una melodia, picar de mas i unir-se al cant com diferenciar entre diverses peces musicals, estils, instruments o intèrprets.
Intel·ligència visual i de l’espai. La capacitat de percebre el món visual de forma acurada i actuar a partir d’aquesta impressió. Aquesta intel·ligència s’organitza de forma tridimensional i relacional -a diferència del mer sentit de la vista- i no depèn de la capacitat visual com a tal. Inclou la destresa de pensar amb imatges, de percebre objectes en el seu context espaial i de transformar i reconstruir diversos aspectes del món visual i de l’espai.
Recentment Garner ha postulat encara una vuitena intel·ligència.
Intel·ligència naturalística. La capacitat de distingir elements del món natural i de classificar, per exemple la capacitat de reconèixer distintes espècies. Aquesta intel·ligència estableix semblances i diferències, pot determinar i diferenciar plantes, animals, formacions de núvols... però també distintes marques de cotxes per exemple, pot senyalar relacions entre diferents classes i agrupacions.

M’he passat una bona estona traduint les intel·ligències. Entre les activitats que vam fer amb la professora n’hi va haver una que va consistir a llegir una petita biografia lingüística, de com havia après llengües i com s’hi va relacionar un d'aquests personatges coneguts: l’Emperadriu Elisabet d’Àustria (Sissí), Frederic el Gran de Prússia, Elias Canetti, Adelbert von Chamisso, Heinrich Schlieβmann i Eleni Totossi. Un cop llegida de forma individual, cadascú feia un resum de la seva biografia i es comentava en grup.

"Ulleres de sol menorquines"

“Imagineu-vos que a Menorca des del primer dels homes tothom ha nascut, neix i naixerà amb dues cames, dos braços, dos ulls, un nas, una boca i unes ulleres de sol. El color del vidre de les ulleres de sol és groc. Ningú no ho ha trobat mai estrany, que tothom dugui ulleres de sol, perquè tothom sempre n’ha dut. Cadascú en porta unes.

Ara lleveu-vos les ulleres i mireu-vos-les. El que les fa grogues són els valors, les opinions, les idees, els dogmes i les presumpcions que tenen tots i cadascun dels menorquins i les menorquines. Tot allò que els menorquins i les menorquines han vist, après i experimentat en el passat, el que veuen, aprenen i experimenten en el present i tot allò veuran, aprendran i experimentaran en el futur, tot arriba al cervell a través dels vidres grocs. Tot arriba filtrat i interpretat a través dels valors i les idees que els vidres de les ulleres han tenyit de groc. És a dir, els vidres representen les nostres opinions, els nostres valors i els nostres dogmes i representen allò que per a nosaltres és menorquí.

A milers de quilòmetres de distància, en un altre país, posem per cas al Japó, des del primer dels homes, avui en dia i fins a molt endavant en el futur tothom neix, ha nascut i naixerà amb dues cames, dos braços, dos ulls, un nas, una boca i unes ulleres de sol. El color del vidre de les ulleres de sol és blau. Ningú no ho ha trobat mai estrany, que tothom dugui ulleres de sol, perquè tothom sempre n’ha dut. Cadascú en porta unes. Tot allò que els japonesos i japoneses veuen, aprenen i experimenten es filtra a través dels vidres blaus de les seves ulleres de sol.

Un viatger menorquí que vulgui viatjar al Japó serà probablement prou llest per reconèixer que si vol aprendre prou coses sobre el Japó haurà de fer-se primer amb uns ulleres de sol japoneses, a fi de poder “veure” el Japó. En arribar al Japó el viatger porta les ulleres japoneses, hi fa dos mesos i té la impressió que veritablement n’aprèn molt, sobre els valors, les opinions i els dogmes dels japonesos. Ell “veu” el Japó perquè de fet porta ulleres japoneses. El viatger torna al seu país i explica que s’ha convertit en un expert del Japó i afirma que la cultura del japó és de color verda.”

Font: "Omega"

* * *

El tema del curs de Munic de dijous dia 14 d’agost va ser el següent: “Aprenentatge intercultural. Percepció i deducció de significats”. Vam fer tota una sèrie d’exercicis en relació al tema, entre d’altres, un joc sobre les diferents maneres de saludar-se en diverses cultures a fi de demostrar com poden ser de diferents, també, les formes de comportar-se i actuar segons es procedeixi d’una o d’una altra.

Les altres activitats que van fer tenien l’objectiu de fer evident la manera com en el nostre procés d’interpretació hi intervenen no només factors personals sinó també culturals o, dit d’una altra forma, la manera com en el nostre procés de construcció de significats hi interfereixen significants predeterminats per la cultura de la qual procedim així com a partir d'experiències personals prèvies. A fi de palesar aquests mecanismes de construcció de significats els participats en el curs vam interpretar de forma força heterogènia petites escenes de teatre, històries representades en vinyetes i enrenous enregistrats. Quant a això darrer, en voler interpretar els sorolls que sentíem es va fer palès, per exemple, que hom només sent allò que ja coneix d’antuvi o que és capaç associar a una experiència personal prèvia.

Entre les altres activitats diverses que vam fer n’hi va haver una que va consistir en la lectura i comentari d’un text, que duia el títol de “L’analogia de les ulleres de sol”. Aquesta és l’analogia.

Hueber i Langenscheidt

El dimecres dia 13 d’agost vam visitar a Munic dues editorials que es dediquen a la publicació de llibres per a aprendre la llengua alemanya: llibres de text, gramàtiques, diccionaris... Al matí vam anar a l’editorial Langenscheidt, situada al número u de la Mies-van-der-Rohe-Straβe; a la tarda a l’editorial Hueber, que es troba just darrera de la seu central del Goethe Institut, al número set de la Hellen-Weber-Alle. Tant a l’una com a l’altra ens van presentar les seves darreres novetats. A fi de promocionar els seus productes, també a les dues cases ens van regalar alguns llibres de text per aprendre alemany i ens feien un cinquanta per cent de descompte si compràvem altres productes.

Mètodes d'aprenentatge autònom a l'aula

Dimarts dia 12 d’agost de capvespre Margret Rodi va introduir en el curs de Munic tota una sèrie d’activitats per promoure l’autonomia en l’aprenentatge. Les va classificar segons els següents apartats: escalfament, intercanvi d’experiències, destreses lingüístiques i avaluació.

L’escalfament va consistir en una sèrie d’exercicis que va anomenar isomètrics. Els alumnes ens vam aixecar de les cadires, ens vam moure dins l’aula i, després de demanar la informació pertinent, ens vam anar col·locant drets l’un darrere l’altre segons tinguéssim per exemple el major o menor nombre d’alumnes o els alumnes més grans o més joves. Va resultar que entre els que teníem el menor nombre d’alumnes i més majors hi havia la professora de l’EOI d’Eivissa i jo mateix. Aquest exercici es pot extrapolar a les classes de llengua tot seguint altres criteris; se m’ocorre ara per exemple formar una filera segons l’ordre alfabètic dels noms, segons el mes en què s’ha nascut i el dia, tot evitant potser l’any, segons qui visqui més enfora de l’escola o qui tardi més en arribar-hi.

L’activitat sobre l’intercanvi d’experiències era al voltant del següent tema: “activament dels aprenents”. Els alumnes havíem de seure en grups petits i anotar en un paper gran idees, experiències i preguntes entorn de les possibilitats que coneixíem per tal de fer participar els aprenents a les classes. Un cop enllestits els papers amb les notes per part de cada grup s’anaven passant d’una taula a un altra i els companys dels altres grups hi feien els seus comentaris, anotaven els seus dubtes o hi formulaven qüestions. Al final cada grup obtenia el seu paper amb els suggeriments, els dubtes i les preguntes. Aquest mètode, que s’anomena “carrusel d’idees” (Ideenkarussel) es pot aplicar també a qualsevol altre tema.

D’altra banda, es van treballar dues destreses lingüístiques, llegir i escriure. La professora va presentar dos exercicis de lectura, en realitat ja clàssics. Els alumnes també treballen en grup. Pel que fa al primer, cada grup llegeix un text diferent i formula un nombre determinat de preguntes sobre el text. Aleshores els alumnes dels altres grups també han de llegir-lo i han de resoldre les qüestions.

En un altre possible exercici a cada grup també li és assignat un text. Els membres del grup el llegeixen i resolen possibles dubtes. En una segona fase es creen aleshores nous grups, formats cadascun per sengles membres dels grups anteriors, és a dir, a cada nou grup hi ha com a mínim un participant dels altres grups anteriors. Finalment cadascú resumeix el text del seu grup de referència de tal manera que tots els alumnes coneixen ja sigui per escrit o d’oïdes els altres textos. Aquest mètode en alemany s’anomena “Wirbelgruppen”, “grups de remolins”.

Un altre dels exercicis que vam fer, aquest cop pensat per ajudar a desenvolupar l’expressió escrita, va consistir a escriure un poema col·lectiu. El mètode s’anomena “Knickgedichte”, “poemes doblegats” i funciona de la següent manera: a partir d’un possible títol inicial del poema cada participant del grup escriu una frase en un foli i el va doblegant a fi que el següent alumne no pugui veure el que els altres han escrit. Un cop tots els membres del grup han escrit la seva frase, s’ha acabat el poema i es llegeix en veu alta per a tothom. Aquest va resultar ser el nostre poema:

PLAERS
Llegir quan fa tempesta
Mirar hores senceres en els ulls del meu home
Ioga
Viatjar a l’estranger
Fer excursions per la serra
Estirar-se al costat de la mar i contemplar les onades

Aquest poema en pren com a model un de Bertolt Brecht:

VERGNÜGUNGEN
Der erste Blick aus dem Fenster am Morgen
Das wiedergefundene alte Buch
Begeisterte Gesichter
Schnee, der Wechsel der Jahreszeiten
Die Zeitung
Der Hund
Die Dialektik
Duschen, Schwimmen
Alte Musik
Bequeme Schuhe
Begreifen
Neue Musik
Schreiben, Pflanzen
Reisen
Singen
Freundlich sein.

L’activitat proposada per fer participar els alumnes en el procés d’avaluació va consistir en el següent. La professora havia estès un gran nombre de postals sobre una taula. Els alumnes n’havien d’escollir una i comentar què tenia a veure el motiu de la postal amb el tema del curs, és a dir, l’aprenentatge autònom.

Aprenentatge autònom

Torre de Babel

Munic, 12 d'agost de 2008

El segon dia del curs de didàctica de Munic va començar a partir d’un suggeriment d’Andreas del dia anterior, el qual es queixava que érem un grup molt nombrós i que difícilment ens podíem haver après de memòria el nom de tothom. Beatrix va proposar de bon matí una activitat, que va anomenar “Icebraker”, i que des del punt de vista del professor consisteix a fer posar els participants del curs en rotllana i fer-los dir el nom propi real, un país imaginari i un hobby que comencin per la mateixa lletra. Aquest darrer ha d’anar acompanyat d’un gest que el caracteritzi. Per exemple: jo em dic Pere, som de Portugal i m’agrada pintar, tot escenificant aquesta acció amb moviment. Cada alumne s’ha de recordar de la informació dels companys que l’han precedit en el cercle, i de la gesticulació, l’ha de repetir i finalment afegir les seves dades.

La part més teòrica del curs de didàctica va començar tot just després. Els participants vam treballar en grups. El curs es deia “Més autonomia per als aprenents” i havíem d’intentar definir quin és el perfil d’un aprenent autònom. Entre d’altres, es va arribar a la conclusió que l’aprenent autònom és aquell que pren les seves pròpies decisions entorn del procés d’aprenentatge i n’assumeix la responsabilitat: es posa ell mateix els objectius, decideix sobre els continguts, escull tècniques i estratègies d’aprenentatge, és conscient dels factors externs que el determinen, com ara temps, ritme i espai i és capaç d’avaluar el grau d’assoliment dels objectius que es va marcar, els continguts adquirits i la metodologia utilitzada. L’aprenent autònom és actiu, creatiu, participatiu, solidari, dinàmic, autodisciplinat, etc. És en el fons qui comparteix i en gran mesura assumeix les responsabilitats que tradicionalment s’han centrat en el professor.

A l’hora de desenvolupar en els aprenents l’aprenentatge autònom es poden resseguir tres fases. En la primera l’aprenent esdevé conscient que ha de reconèixer i acceptar que el seu èxit no depèn solament del mestre sinó també, i de forma gairebé decisiva, de la seva pròpia contribució en el procés d’aprenentatge. A més de comprometre-s’hi d’una manera activa, l’aprenent també ha de ser capaç de modificar tant els seus hàbits com la seva actitud tot experimentant a través d’activitats estructurades d’una forma clara. Finalment cal que l’alumne assumeixi bona part del rol que fins ara era adjudicat exclusivament al professor, per a la qual cosa és necessari que disposi de llibertat suficient.

La reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge en el moment actual i al llarg dels anys en què érem i continuem sent aprenents o estudiants ens ajuda a ser conscients de les nostres capacitats i les nostres mancances. A fi de definir la nostra biografia lingüística com a aprenents d'una llengua, estrangera o no, podem demanar-nos per exemple, si a les classes érem alliçonats d’una manera frontal per part del professor, si el professor feia la classe en aquesta llengua, si mai ens va demanar la nostra contribució a l'hora de pensar i planificar la classe, si mai emprava material addicional, si treballàvem en grup, si mai vam parlar dels nostres propis interessos, si vam corregir alguna vegada el treball dels companys...