Patrick Süskind, El Perfum

El llibre de les últimes setmanes: Das Parfum, de Patrick Süskind. Qui sap quants anys farà, potser vint, que vaig llegir-lo per primera vegada en català. Hi ha alguns motius perquè hagi llegit el llibre ara, anys després. Entre d’altres, primer de tot el perfum, després la llengua –volia llegir-lo en original- i, finalment, el context històric: el segle XVIII. La novel·la és un recorregut pel món de l’olfacte, de les olors i de les essències, amb un protagonista, Jean-Baptiste Grenouille, convertit en un altre personatge de la galeria dels més grans assassins de tots els temps literaris. En l’època més ben perfumada de l’edat moderna, Grenouille s’enginya un mètode a còpia de greix animal i altres procediments per transformar en perfum l’odor de les seves víctimes verges, a fi de materialitzar l’essència de la virginitat, que un cop inspirada, inhalada, reverbera en sentiments sensuals d’amor.

Els altres dos protagonistes d’aquesta darrera setmana han estat Dràcula i Frankestein: Bood for Dracula i Flesh for Frankestein, dirigides totes dues per Paul Morrisey i coprotagonitzades per Joe Dallesandro. Frankestein vol crear l’home i la dona perfectes amb parts dels cossos de les seves víctimes, talment com Grenouille ha hagut de sacrificar vint-i-cinc verges per elaborar el seu perfum. D’altra banda també, a la versió de Morrissey al vampir només li val xuclar la sang de les verges per revitalitzar la seva vida eterna d’ultratomba a còpia de transfusions. En totes tres pel·lícules es tracta l’assassinat com a mitjà per aconseguir la possessió de la bellesa, de la sensualitat, de l’èxit i de la vida eterna.

Das Parfum fa reflexionar enormement sobre un dels nostres cinc sentits, sobre un dels òrgans humans de percepció de la realitat: el nas i l’olfacte. Si per una banda la pintura de Munch exposada en la darrera entrada d’aquest bloc traspassa la tela i El crit ens arriba fins a l’oïda, amb l’escriptura de Süskind ocorre un fenomen paral·lel: transpira tot tipus de flaires –d’olors i de pudors- i en confegeix una de sublim, aquella que en odorar-la ens desperta el deler de la voluptuositat.

La proximitat del context històric i geogràfic de la novel·la es fa de vegades enorme. Els set anys que Grenouille passa a la muntanya apartat de la humanitat són els anys de la Guerra dels Set Anys, en què les Balears –citades- i Menorca en concret no només es veié involucrada sinó que fou motiu i objectiu de les disputes. També s’hi esmenta el Puig del Canigó, on peregrinen els seguidors de les idees sobre els fluïts vitals d’un esbojarrat ministre il·lustrat.

Ahir capvespre vaig mirar també la versió cinematogràfica de la pel·lícula i passa el que sol passar sempre entre la novel·la original i la filmació. No puc jutjar com deu agradar la pel·lícula a algú que no hagi llegit el llibre, tampoc no n’he llegit les crítiques. Diguem que els 142 minuts que dura em van passar sense avorrir-me, però no recordo per exemple cap moment del llibre en què Grenouille assassini una prostituta a fi d’experimentar entorn de l’elaboració del perfum a partir de l’olor humana. En principi, però -i això augmentava les meves expectatives a l’hora de veure la pel·lícula-, Tom Tykwer és el director d’un altre film que he vist reiterades vegades i que he recomanat tantes altres: Lola rennt, una història que transcorre a Berlín i és protagonitzada per Franka Potente i Moritz Bleibtreu.

D’altra banda, les localitzacions del film també són força familiars. Tykwer va escollir Catalunya –Barcelona, Girona, Figueres, Tortosa...- per rodar la que en el seu moment va ser la pel·lícula més cara del cinema alemany.

* * *

Segle XVIII i literatura

Brisville, Jean Claude; La cena
Domínguez, Martí; Les confidències del comte de Buffon
Domínguez, Martí; El secret de Goethe
Feuchtwanger, Lion; Goya
Luján, Néstor; El fantasma del Trianon
Márai, Sándor; L’amant de Bolzano
Marí, Antoni; Camí de Vincennes
Robiland, Andrea; Un amor veneciano
Sacher Masoch, Leopold; Kaunitz, Der Roman eines österreichischen Staatsmannes
Schitzler, Arthur; Casanovas Heimfahrt
Süskind, Patrick; Das Parfum

Villalonga, Lorenç; Bearn
Xirinacs, Olga; La tarda a Venècia
Zweig, Stefan; Marie Antoinette

Segle XVIII i cinema

Amadeus

Barry Lyndon

Casanova (Fellini)

Dangerous Liaisons

Das Parfum

El vent de l’illa

Farinelli

Goya

Masters and Comanders

Ridicule

The Affair of the Necklace

The Emperor’s New Clothes

The Madness of King George

Valmont

Volavérunt

Mètodes d'aprenentatge autònom a l'aula

Dimarts dia 12 d’agost de capvespre Margret Rodi va introduir en el curs de Munic tota una sèrie d’activitats per promoure l’autonomia en l’aprenentatge. Les va classificar segons els següents apartats: escalfament, intercanvi d’experiències, destreses lingüístiques i avaluació.

L’escalfament va consistir en una sèrie d’exercicis que va anomenar isomètrics. Els alumnes ens vam aixecar de les cadires, ens vam moure dins l’aula i, després de demanar la informació pertinent, ens vam anar col·locant drets l’un darrere l’altre segons tinguéssim per exemple el major o menor nombre d’alumnes o els alumnes més grans o més joves. Va resultar que entre els que teníem el menor nombre d’alumnes i més majors hi havia la professora de l’EOI d’Eivissa i jo mateix. Aquest exercici es pot extrapolar a les classes de llengua tot seguint altres criteris; se m’ocorre ara per exemple formar una filera segons l’ordre alfabètic dels noms, segons el mes en què s’ha nascut i el dia, tot evitant potser l’any, segons qui visqui més enfora de l’escola o qui tardi més en arribar-hi.

L’activitat sobre l’intercanvi d’experiències era al voltant del següent tema: “activament dels aprenents”. Els alumnes havíem de seure en grups petits i anotar en un paper gran idees, experiències i preguntes entorn de les possibilitats que coneixíem per tal de fer participar els aprenents a les classes. Un cop enllestits els papers amb les notes per part de cada grup s’anaven passant d’una taula a un altra i els companys dels altres grups hi feien els seus comentaris, anotaven els seus dubtes o hi formulaven qüestions. Al final cada grup obtenia el seu paper amb els suggeriments, els dubtes i les preguntes. Aquest mètode, que s’anomena “carrusel d’idees” (Ideenkarussel) es pot aplicar també a qualsevol altre tema.

D’altra banda, es van treballar dues destreses lingüístiques, llegir i escriure. La professora va presentar dos exercicis de lectura, en realitat ja clàssics. Els alumnes també treballen en grup. Pel que fa al primer, cada grup llegeix un text diferent i formula un nombre determinat de preguntes sobre el text. Aleshores els alumnes dels altres grups també han de llegir-lo i han de resoldre les qüestions.

En un altre possible exercici a cada grup també li és assignat un text. Els membres del grup el llegeixen i resolen possibles dubtes. En una segona fase es creen aleshores nous grups, formats cadascun per sengles membres dels grups anteriors, és a dir, a cada nou grup hi ha com a mínim un participant dels altres grups anteriors. Finalment cadascú resumeix el text del seu grup de referència de tal manera que tots els alumnes coneixen ja sigui per escrit o d’oïdes els altres textos. Aquest mètode en alemany s’anomena “Wirbelgruppen”, “grups de remolins”.

Un altre dels exercicis que vam fer, aquest cop pensat per ajudar a desenvolupar l’expressió escrita, va consistir a escriure un poema col·lectiu. El mètode s’anomena “Knickgedichte”, “poemes doblegats” i funciona de la següent manera: a partir d’un possible títol inicial del poema cada participant del grup escriu una frase en un foli i el va doblegant a fi que el següent alumne no pugui veure el que els altres han escrit. Un cop tots els membres del grup han escrit la seva frase, s’ha acabat el poema i es llegeix en veu alta per a tothom. Aquest va resultar ser el nostre poema:

PLAERS
Llegir quan fa tempesta
Mirar hores senceres en els ulls del meu home
Ioga
Viatjar a l’estranger
Fer excursions per la serra
Estirar-se al costat de la mar i contemplar les onades

Aquest poema en pren com a model un de Bertolt Brecht:

VERGNÜGUNGEN
Der erste Blick aus dem Fenster am Morgen
Das wiedergefundene alte Buch
Begeisterte Gesichter
Schnee, der Wechsel der Jahreszeiten
Die Zeitung
Der Hund
Die Dialektik
Duschen, Schwimmen
Alte Musik
Bequeme Schuhe
Begreifen
Neue Musik
Schreiben, Pflanzen
Reisen
Singen
Freundlich sein.

L’activitat proposada per fer participar els alumnes en el procés d’avaluació va consistir en el següent. La professora havia estès un gran nombre de postals sobre una taula. Els alumnes n’havien d’escollir una i comentar què tenia a veure el motiu de la postal amb el tema del curs, és a dir, l’aprenentatge autònom.

Aprenentatge autònom

Torre de Babel

Munic, 12 d'agost de 2008

El segon dia del curs de didàctica de Munic va començar a partir d’un suggeriment d’Andreas del dia anterior, el qual es queixava que érem un grup molt nombrós i que difícilment ens podíem haver après de memòria el nom de tothom. Beatrix va proposar de bon matí una activitat, que va anomenar “Icebraker”, i que des del punt de vista del professor consisteix a fer posar els participants del curs en rotllana i fer-los dir el nom propi real, un país imaginari i un hobby que comencin per la mateixa lletra. Aquest darrer ha d’anar acompanyat d’un gest que el caracteritzi. Per exemple: jo em dic Pere, som de Portugal i m’agrada pintar, tot escenificant aquesta acció amb moviment. Cada alumne s’ha de recordar de la informació dels companys que l’han precedit en el cercle, i de la gesticulació, l’ha de repetir i finalment afegir les seves dades.

La part més teòrica del curs de didàctica va començar tot just després. Els participants vam treballar en grups. El curs es deia “Més autonomia per als aprenents” i havíem d’intentar definir quin és el perfil d’un aprenent autònom. Entre d’altres, es va arribar a la conclusió que l’aprenent autònom és aquell que pren les seves pròpies decisions entorn del procés d’aprenentatge i n’assumeix la responsabilitat: es posa ell mateix els objectius, decideix sobre els continguts, escull tècniques i estratègies d’aprenentatge, és conscient dels factors externs que el determinen, com ara temps, ritme i espai i és capaç d’avaluar el grau d’assoliment dels objectius que es va marcar, els continguts adquirits i la metodologia utilitzada. L’aprenent autònom és actiu, creatiu, participatiu, solidari, dinàmic, autodisciplinat, etc. És en el fons qui comparteix i en gran mesura assumeix les responsabilitats que tradicionalment s’han centrat en el professor.

A l’hora de desenvolupar en els aprenents l’aprenentatge autònom es poden resseguir tres fases. En la primera l’aprenent esdevé conscient que ha de reconèixer i acceptar que el seu èxit no depèn solament del mestre sinó també, i de forma gairebé decisiva, de la seva pròpia contribució en el procés d’aprenentatge. A més de comprometre-s’hi d’una manera activa, l’aprenent també ha de ser capaç de modificar tant els seus hàbits com la seva actitud tot experimentant a través d’activitats estructurades d’una forma clara. Finalment cal que l’alumne assumeixi bona part del rol que fins ara era adjudicat exclusivament al professor, per a la qual cosa és necessari que disposi de llibertat suficient.

La reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge en el moment actual i al llarg dels anys en què érem i continuem sent aprenents o estudiants ens ajuda a ser conscients de les nostres capacitats i les nostres mancances. A fi de definir la nostra biografia lingüística com a aprenents d'una llengua, estrangera o no, podem demanar-nos per exemple, si a les classes érem alliçonats d’una manera frontal per part del professor, si el professor feia la classe en aquesta llengua, si mai ens va demanar la nostra contribució a l'hora de pensar i planificar la classe, si mai emprava material addicional, si treballàvem en grup, si mai vam parlar dels nostres propis interessos, si vam corregir alguna vegada el treball dels companys...

Didàctica alemanya

La fase presencial del curs intensiu de didàctica de la llengua alemanya de Munic, “Mehr Autonomie für die Lerner” (“Més autonomia per als aprenents"), ha tingut lloc entre el 10 i el 23 d’agost a la seu central del Goethe Institut. L’ha dirigit un equip de dues professores, Beatrix Andree i Margret Rodi, i una assistent, Oxana Bambuch. Hi hem assistit vint-i-un alumnes, la majoria eren professores. Només hi ha hagut quatre professors. Com sol ser habitual en aquest tipus de cursos, l’element masculí hi és força minoritari. Tots érem professors d’alemany com a llengua estrangera i procedíem de diferents àmbits educatius: educació primària, secundària, universitària i per a adults en escoles d’idiomes. També hi ha participat un professor alemany d’Stuttgart que fa classe al Goethe Institut de Tòquio. Quant a la restant procedència geogràfica, dos professors eren del Senegal, una professora era d’Egipte i una altra del Líban. La majoria, però, érem europeus, sobretot de l’Europa central i de l’est: Eslovènia, Polònia, Eslovàquia i Txèquia. De l’Europa occidental hi havia dues professores franceses i dues de portugueses. A part d’Andreas, el professor que treballa al Japó, també hi havia una altra professora alemanya que treballa en una escola privada de Barcelona. De les Illes Balears en procedíem dos assistents, una professora de l’EOI d’Eivissa i jo mateix, que faig feina a l’EOI de Maó.

A part de les activitats a l’aula, que començaven a les nou del matí i duraven per norma general fins a quarts de sis del capvespre, molts de dies hi havia programades altres activitats culturals addicionals al vespre, com ara teatre o concerts. De fet, en els quinze dies que ha durat el curs, només n’hem tingut un de lliure, el dissabte dia 16. El curs ha tingut també una fase online. Les activitats a través de la xarxa van començar el 7 de juliol i es perllongaran unes quantes setmanes després de l’estada a Munic. En total el curs haurà estat de 100 hores.

Llengua Alemanya i immigració

Hola a tots i a totes,

tenc l'honor de presentar-vos un dels meus infants mediàtics, un blog especialment útil per aprendre alemany com a llengua estrangera (DaF): nivells A2, B1 i B2 del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Els nivells corresponen als cursos de 2n, 3r i 5è de l’EOI. És un portfolio online constantment actualitzat, un dossier en format blog, útil també com a font de recursos per a professors, amb molts de materials escrits, gràfics i audiovisuals de la xarxa d'Internet, dels meus alumnes, ex-alumnes i meus. En fi, una bona eina per a la feina i l'estudi. Que ho disfruteu! Miquel

www.deutsch-online.blogspot.com

MECR

Foto dpa (Deutsche Presse Agentur)