
Som a l’S-Bahn en direcció al Pergamon Museum. Ahir va telefonar Roger, hem quedat avui vespre per anar a una festa de companys seus de la Uni a Prenzlauer Berg. Falta una estació per al Hackescher Markt.
Som al bus 348 en direcció a la Gemäldegalerie.
He fet més de dues hores a la Gemäldegalerie. Una pinacoteca com aquesta és ben bé el que cercava: hi ha un autoretrat de Mengs, quadres de Tischbein, Angelika Kaufmann, vedutistes venecians, Solimena... Me’n vaig a la catedral a sentir un concert de Bach.
He agafat l’U-Bahn a l’Alexanderplatz i me’n vaig amb la línia U2 fins a la Schönhauser Alle , al cafè Schall & Rauch, on he quedat amb Roger.
Hi ha molta vida a Prenzlauer Berg. El cafè és a la Gleimstraβe. És un cafè mixt. Fan menjar i m’he demanat un got de vi. Són les vuit i en Roger apareixerà d’aquí a una hora. El cambrer és simpàtic, la llum tènue. Estic assegut a una taula al costat del finestral. M’he canviat a l’altre costat de la taula perquè donava l’esquena a dos al·lots que preferia tenir de cara. M’he demanat una baguette de salmó gratinat amb formatge. També duu ceba, cogombre i tomàquet. A una gran ciutat com Berlín es té la sensació que es viu el present amb intensitat. Acaben de posar Cesaria Evora. Els tios em somriuen quan passen pel carrer i em veuen a través dels vidres d’aquest finestral. El cambrer, amatent, en veure que tenia la copa buida, m’ha demanat si tenia qualque altre desig: “Haben Sie noch einen Wunsch?” No he pogut resistir de demanar-li una altra copa de vi: amb dues copes de vi aquí te’n pots comprar una botella allà.