Amb motiu del meu viatge a Berlín de fi i cap
d’any, vaig començar a llegir a Menorca Hyperion am Bahnhof Zoo, que en
català es podria traduir per “Hiperió a l’estació del Zoo”, amb el subtítol Hautnahe
Männergeschichten, que amb tota llibertat tradueixo per Històries
d’homes a flor de pell. Feia temps -anys- que tenia el llibre a
casa*. De fet, feia temps també que n’havia començat a llegir les
primeres històries, però l’havia abandonat per alguna raó que ara mateix no
m’entretindré a recordar... En qualsevol cas, aquesta vegada m’hi he
entusiasmat, i gairebé he devorat les narracions amb aquella reconeguda ansietat
que crea l’interès per una lectura que cada vegada s’anava fent més apassionant.
Es tracta efectivament d’un recull de narracions,
algunes extretes de sengles novel·les d’autors -si bé no tots, la majoria-
homes i homosexuals, entre els quals em són més coneguts: Alfred Döblin, Joseph
Roth, Klaus Mann, Chirstopher Isherwood, Magnus Hirschfeld, Rosa von Praunheim
i Charlotte von Mahlsdorf. No tots els escriptors són d’origen alemany,
austríac o suís: al marge de l’autor anglès de l’Adéu a Berlín (Cabaret),
n’hi també algun d’holandès o d’escocès. Alguns d’ells no es van dedicar
tampoc al món de la literatura, o no ho feren de fora exclusiva: Hirschfeld
era, de fet, metge sexòleg. Abans de la guerra havia fundat el primer institut
de sexologia d’Alemanya -és a dir, del món. La varietat s’amplia amb Charlotte
von Mahlsdorf, nascuda com a Lothar Berfelde, a qui per tant segurament no
hagués agradat que titllessin d’home.
Finalment, Rosa von Praunheim -Holger Radtke-, que
l’any passat va celebrar el seu 70è aniversari -retrospectives i exposicions-,
és més conegut per la seva tasca de director de cinema que no pas per la
d’escriptor. Entre les seves pel·lícules, una basada precisament en
l’autobiografia de Charlotte von Mahlsdorf Ich bin meine eigene Frau
-representada en format teatre a la Sala Villarroel de Barcelona: Jo
sóc la meva dona, i una altra dedicada a la vida del doctor Hirshfeld: Der
Einstein des Sex. No en cal la traducció…
Entre tanta destacada diversitat, allò que dóna
cohesió i coherència a l’antologia i li atorga un significat “gairebé” clàssic
és -diguem-ho així- la seva unitat aristotèlica: un lloc, la ciutat de Berlín;
un únic tema, l’homosexualitat, i un sol espai de temps, tot i que llarg, el
segle XX -els anys 20 de la República de Weimar, l’Alemanya nazi i l’Holocaust,
la Postguerra, les dues Alemanyes i l’Alemanya Unificada. En el recull la
unitat temporal és subdividida en tres parts: Guten Abend, Berlin; Guten
Morgen, Berlin i Leb wohl, Berlin. En resum, un –com deia
abans- apassionant mosaic unitari del fet literari homosexual al Berlín del
segle passat.
I ara arribem allà on, de fet, volia arriblar:
mentre llegia aquest recull de narracions m’esperonava la idea, m’inquietava
des d’un punt de vista literari i de forma gairebé continuada la possible
resposta a una pregunda formulada, a grans trets, de la manera següent: es
podia traslladar aquella empresa editorial -entengui’s en el sentit més aviat
conceptual i per tant literari, i no ja exclusivament empresarial, de l’edició-
a la realitat de les lletres catalanes? No pensava ja en la recepció i
difusió d’Hyperion am Bahnhof Zoo a través d’una traducció, que també,
sinó que el que més aviat em plantejava era si -al marge també de la diversitat
i la diferència- seria possible aplegar, en una antologia, textos d’autors que
haguessin tematitzat l'homosexualitat masculina des d’un punt de vista
literari en aquell mateix espai de temps, el segle XX, i en un únic lloc.
La resposta era en tot moment afirmativa, tot i que ampliava l’abast
geogràfic més enllà de la ciutat de Barcelona a tots els Països Catalans i
acabava sobrepassant els límits del darrer segle.
Malgrat que evidentment el marc històric no era ben
bé paral·lel ni simètric de l’alemany, s’anava superposant i intercalant al
llarg del darrer segle i fins a l’actualitat, com en un somni de matisos
contextuals diversos, una gran varietat d’autors, de llocs, d’experiències i de
tractaments suggestius del tema: el preolímpic classicisme a la Leni
Riefenstahl de Llorenç Villalonga, els xantatges de la Vida privada de
Josep M. de Sagarra, l’episodi d’un deportat homosexual al Mathausen de KL
Reich de Joaquim Amat Piniella, el sanatori màgic de El Mar de Blai
Bonet, la total discreció de Un amor fora ciutat de Manuel de
Pedrolo, l’infant terrible de la primera literatura catalana de Terenci Moix,
el retrat d’una societat decadent d’Un estiu a Mallorca de Villalonga un
altre cop, l’experiment literari de L’adolescent de sal de Biel Mequida,
la transvestida transgressió de L’anarquista nu de Lluís Fernández, la
bellesa de la joventut de Els déus inaccessibles de Miquel Àngel Riera,
el record de les vivències de postguerra a Gràcies per la propina de
Ferran Torrent, els nois Tallats de lluna de M. Antònia Oliver, el
desacord poc convergent de El mal francès de Lluís M. Todó, la subcultura
i la psicoanàlisi de L’aprenentatge de la Soledat de David Vilaseca, la Memòria
d’un ulls pintats de Lluís Llach, el relativament recent viatge literari de Marc Serena
a Això no és africà… Afegia, a més i de forma puntual, l’experiència
catalana d’autors d’altres literatures: des de Jean Genet passant per David
Leavitt. Hi inclouïa -també esporàdicament- l’espanyola, amb Los alegres
Muchachos de Atzavara de Manuel Vázquez Montalbán, per exemple.
No es tracta aquí de fer una llista exhaustiva d’escriptors que han tractar el
tema de la homosexualitat a la literatura catalana, ni molt menys, o de resseguir
“tota” la literatura homosexual als Països Catalans. L’evocació des de la
gran distància del moment de lectura pot haver fet, fins i tot, errònia
l’adjectivació. Segur, a més, que m’oblido d’autors i obres i se me n’han
esmunyit d’altres. No importa, tampoc no existia tal finalitat.
Allò important ha tornat a ser el plaer de l’experiència
lectora juntament amb el camí sobtadament divisat d’una possible comparació
entre dos mons literaris, tot i que no només. Tant ara com en el moment sincrònic de la lectura de
l’antologia alemanya -berlinesa-, s’han volgut traçar algunes línies d’un tema
paral·lelament universal. D’altres línies,
aquesta vegada perpendiculars, s’anaven traçant amb l’escaire diacrònic del
darrer segle: la literatura homosexual als Països Catalans durant la República,
la Guerra d’Espanya, la II Guerra Mundial i l’Holocaust, la Postguerra i la
Dictadura, la Transició i la propina dels darrers trenta anys.
* Molt probablement devia haver comprat Hyperion am Bahnhof Zoo a la
llibreria Eisenherz, quan encara era a la Bleibtreustrasse. Aquesta
llibreria, la primera de temàtica homosexual d’Alemanya -i per tant,
possiblement d’arreu- acaba de canviar d’ubicació. Ara encara és molt a
prop de casa a Berlín, a unes deu portes més enllà de la nostra mateixa banda
de carrer.
